Des del meu punt de vista, és una síndrome de sensibilització central. Sento dolor com si el mateix aire em fregués amb espines. Dolor, desolació i frustració perquè els meus articulacions segueixen cridant quan em intent moure cada matí però també lluito constantment el dolor continuat tant a la zona cervical, lumbar, natges, mans, cuixes, genolls, cansament general, esgotament diari, alteració del son i estats d’ànim fa que no pugui portar una vida normal i estigui permanentment alterada. Afecta el sistema nerviós pel que, en realitat, afecta tots els sistemes de l’organisme;

Els més clars són dolor, fatiga, de vegades depressió; però hi ha problemes intestinals. Això seria el més global i comú. Després, cada persona el porta diferent

El millor tractament en la fibromiàlgia és la humilitat. Tant per part dels professionals quan no saben què fer amb un pacient. Si li dius no sé, el pacient li dones més força i es queda més tranquil encara que no hi hagi res, més que quan li dones la responsabilitat de «t’ho estàs inventant». El pacient també ha de tenir-la per no exigir al metge que li del que no li pot donar. Si no pot donar-li més el metge doncs, si vol millorar, haurà de buscar una alternativa que n’hi ha.

A tot el que engloba la persona: a nivell familiar, laboral, social. El que sol passar és que a casa no t’entenen perquè com no es veu, no ho entenen. A la feina i els amics, igual. Llavors, com jo no estic acostumada per exemple a pensar en mi mateixa, de vegades en comptes de fer cas del que em ve bé, tendeixo a aïllar-me. Per exemple, a nivell dels amics i passa molt. Dius ja no surto perquè les meves amigues surten a caminar i jo com no puc caminar tant doncs no hi vaig, en lloc de dir, vosaltres camineu fins allà que jo us espero aquí; però per vergonya o per no voler estar sempre justificant mostrant-me com a malalta ja que no es diuen les coses.

No és que sigui una malaltia psicològica sinó que és el propi dolor et porta al final a una depressió, no aguantes aquesta pressió social. A més, no està reconeguda com a incapacitat. Hi ha gent que està molt malament, pràcticament invàlida, i no se li reconeix cap dret social. Si aconsegueixen la jubilació és per moltes altres patologies afegides, però només amb fibromiàlgia és complicat.

La fibromiàlgia requereix un tractament multidisciplinari, tendent a evitar l’estrès, facilitar la realització d’exercici diari, adoptar hàbits d’higiene del son i aconseguir l’acceptació de la malaltia a través de tècniques de psicologia positiva, així com un tractament específic per al dolor i la fatiga.

A més, existeix també un tractament farmacològic. Encara que ara per ara no hi ha una medicació específica per combatre aquesta malaltia, el tractament més freqüent consisteix en la combinació de diferents fàrmacs que és el que fins ara, m’estic prenent jo, ja coneguts per altres malalties en dosis més baixes a les habituals.

Hi ha persones que desenvolupen la malaltia sense causa aparent i en altres comença després de processos identificables, com pot ser una infecció bacteriana o viral, un accident d’automòbil, una separació matrimonial o divorci, problemes amb els fills.

En altres casos, la fibromiàlgia apareix després que una altra malaltia coneguda limiti la qualitat de vida (artritis reumatisme, lupus, etc.

Jo he de lluitar i vull lluitar, cada dia, cada minut i reemplaçar-lo per positivisme, alegria, amor i les coses boniques que segueixen estant aquí.