Tot té un final. Un final per sempre o temporal. Ara per exemple, han estat el final de les eleccions. Sempre hi ha persones amb diferents nivells d’implicació. Persones que han dedicat tot el seu temps i passió, persones que han estat partícips i unes altres que no tant. Tots se senten per uns moments ja tranquils. Aquest espai de temps que triga entre el “s’ha acabat” i “esperar el resultat”.

Sigui com sigui aquest resultat, favorable o no, comença una nova etapa. El concepte sempre és reflexió i treball. Si va sortir bé, com mantenir-ho, com afermar-ho, com seguir a partir d’aquí. El mateix ocorre si no surt el que esperàvem. Simplement que la direcció és diferent. Segueixo amb el projecte? Quin canvi? Etc. Etc. Independentment del final d’un projecte l’important és poder reposar-se, recarregar-se i descansar.

Moltes vegades creiem que és impossible saber com és el final. Tal vegada el final per a alguns només culmina quan s’aconsegueix allò que es persegueix. Per això és important posar-se dates i revisar-les. No aconseguir el desitjat en la data determinada no vol dir abandonar. Vol dir fi a una etapa, pausa tal vegada, i després torno. Però sense un final encara que sigui temporal, no podríem avançar i créixer. Correríem el risc de tornar-nos obsessius. Per tant, tal com diu la saviesa popular: “temps al temps”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada