No he sigut mai partidari de fer llenya de l’arbre caigut ni m’agrada que es faci tampoc. Sempre he procurat ser objectiu en les meves converses i en es articles escrits, tant si el resultat d’aplicar aquesta objectivitat era favorable als meus interessos o criteris com si no.

Avui ho tornaré a fer, perquè fa uns anys, concretament des que en Pep Guardiola va marxar del Barça, que la premsa espanyola i sobretot l’anomenada ‘caverna mediàtica’ de Madrid, s’omplen la boca amb el fi de cicle del Barça, com si això els hagués de fer sortir de la crisis mundial i de la pròpia que ha viscut el Real Madrid.

En aquests mateixos articles, així com en les seves tertúlies esportives, criticaven el futbol del Barça, el famós ‘tiqui-taca’, dient que era avorrit, entre altres perles, i aquest any, en que sí s’ha fet palesa la fi d’un cicle triomfal a Can Barça, aquests mateixos personatges han pogut arribar a l’èxtasi, ajudats també per la ‘décima’.

Doncs be, aquests que sempre s’han vanagloriat de la seva espanyolitat, posant-la per sobre de tot, que tant han gaudit i rigut amb el nostre fi de cicle futbolístic, aquests que sempre han cregut que la seva selecció, ‘la Roja’ era la millor del món i sempre ho seria, no reconeixent mai ni en cap moment que l’ànima d’aquesta selecció eren els futbolistes del Barça, i que el seu estil de joc era també el nostre, ara l’han de veure humiliada per Holanda, Xile i potser Austràlia.

I és que ja ho diuen els proverbis populars: ‘quan vegis les barbes del teu veí tallar, posa les teves a remullar’.

‘La Roja’ ha sigut la millor selecció d’Europa, per dues vegades consecutives, i del món i els seus components, amb Del Bosque al capdavant, es mereixen tot el respecte i admiració pel que han donat als seu aficionats i no les crítiques que estan rebent ara per ara dels mateixos que anaven a guanyar la segona estrella al pit fa uns dies.

També diuen els proverbis populars que el temps posa a tothom al seu lloc, i ara s’ha fet palès que amb el fi de cicle del Barça també ha arribat el fi de cicle de ‘la Roja’, perquè veient-la jugar aquests dies he pogut veure el mateix joc patètic i la poca ambició que he vist durant tot l’any en el joc del Barça. Jugadors que estaven absents del partit, sense ganes de guanyar o pensant que només pel fet de trepitjar la gespa ja havien guanyat perquè ells havien fet el millor futbol del planeta durant uns meravellosos anys.

Doncs no! Les coses no són així! El que has guanyat amb anterioritat mai és garantia per repetir.

La majoria de culers ho sabíem des de feia temps, tot i no voler-ho assumir de vegades, per això el que ha passat aquest any no ens ha agafat per sorpresa com els ha passat amb el trist desenllaç de la selecció espanyola als que reien del nostre fi de cicle.

Ara, potser, s’adonaran del seu error i acceptaran que el millor futbol que ha fet la selecció ha anat lligat al que feia el millor equip del món, el FC Barcelona, i que una vegada aquest s’ha acabat, també s’ha acabat el de la selecció, agradi o no.

Del Bosque, sí, Vicente Del Bosque, perquè jo no penso que hagi de dimitir, doncs el considero un dels millors entrenadors, ha d’afrontar la mateixa renovació profunda que s’està fent a Can Barça, però a diferència nostra, ell la pot fer totalment de franc doncs té recursos suficients i gent que està despuntant i que no ha anat convocada o no ha jugat.

Visca el futbol!

Bones vacances a tothom.