En el marc del 47 Festival de Cinema Fantàstic de Sitges s’ha programat el film de ciència-ficció “Autómata” de de Gabe Ibáñez, sota patrocini de l’actor espanyol de més projecció internacional, Antonio Banderas. El malagueny ha desfilat, enmig de l’aclamació popular, per la catifa vermella del certamen català per recollir un dels dos Grans Premis Honorífics que s’han entregat en la present edició.

“Autómata” és un film futurista sota producció búlgara-espanyola i parlat en anglès d’eficient factura tècnica i cara realització. Aquest film de caire fantàstic distòpic apareix excessivament deutor en la seva arrencada d’un clàssic del gènere com “Blade runner” amb el disseny d’una megalòpolis xopa sota una pluja persistent. Es respira també un ambient hostil de film post-apocalíptic amb un món desertitzat i mort que s’ha aconseguit frenar al llindar de la mateixa ciutat.

Però l’eix central del film gira al voltant de la relació dels humans i els robots sota el paraigües d’un tema tan tipificat com el de la revolta de les màquines que supera els límits de la intel·ligència artificial. Així, el protagonista, un agent d’una asseguradora interpretat pel mateix Banderas, intenta esbrinar perquè alguns robots semblen suïcidar-se o patir transformacions en la seva estructura que els porta a trencar alguns preceptes de la robòtica.

Una correcta, entretinguda i vistosa proposta malaguanyada en alguns moments per un excés d’afany de transcendentalitat. Tot i tenit en el seu haver la meritòria renúncia al devessall anestesiant dels efectes digitals del gruix del cinema fantàstic del moment i, alhora, conservar l’encant mecànic i artesanal del disseny dels robots creats per a l’ocasió que incorporen fàcilment un aspecte humanitzador.