relatos salvajes

Un acudit divertidíssim carregat de mala llet i d’incorrecció serveix de carta de presentació de “Relatos salvajes” de l’argentí Damián Szifron. Aquest pròleg obra la capsa dels trons del que serà una comèdia negre i salvatge sobre la violència cega dels humans. Una comèdia de relats breus, d’esquetxos, de bromes, paulatinament estirades com micro-pel·lícules dins de la pel·lícula.

Un conjunt de sis històries presidides sobretot per l’humor negre i que intenten retratar l’agressivitat i l’estupidesa humana en el que vindria a ser una celebració col·lectiva de la destrucció enmig d’alguns apunts dispersos de denúncia social. El segon episodi en un restaurant de carretera planteja el dilema del què faries si tens l’oportunitat de passar comptes amb la persona que ha destruït la teva vida i la de la teva família.

Un tercer episodi a partir d’una discussió de trànsit resulta un brillant i perfecte exponent del caràcter corrosiu d’aquesta cinta. És la demostració d’un moment de fúria i ràbia desfermada a càrrec de dos conductors que desemboca en una follia destructiva i caïnita. I les tres darreres històries es fan més extenses, més complexes i potser més melodramàtiques i emocionals per abandonar l’esperit més gamberro de “Relatos salvajes”.

Una sobre un enginyer especialitzat en demolicions controlades, Simón (Ricardo Darín) veu com la seva vida se’n va a la merda per culpa d’una multa de trànsit que provoca una cadena de fatalitats. Un altre sobre un atropellament fatídic que serveix per posar damunt la taula la immoralitat i la corrupció humana i, especialment, el triomf dels poderosos per vulnerar i esquivar la llei així com per aprofitar-se dels necessitats.

I un darrer fragment sobre la celebració d’un casament percebut com a camp de batalla un cop la núvia descobreix que el seu marit l’enganya. Una última entrega que es podria inscriure en el gènere de la reversió gamberra de l’efecte boda en la comèdia romàntica per conformar el que resulta, finalment, una demolidora sàtira sobre la humanitat i, també, una celebració del caos i la destrucció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada