Festival de Cinema de Sitges: Abusos de la tele-realitat: “L’altre frontera” d’André Cruz Shiraiwa

altra frontera

Aquesta pel·lícula catalana a competició retrata un grup de refugiats d’una guerra ignota conformats per una mare, Hanna, (Ariadna Gil) i el seu fill, León, (Biel Montoro), a qui tot seguit s’hi afegeix una nena orfe, que travessen camins a la intempèrie buscant refugi en el camp d’acollida “Terra de Ningú”. Aquest campament tancat i aïllat del món, i que recorda l’estètica i el funcionament dels camps de concentració, no és altre cosa que un immens plató televisiu que retransmet la vida dels confinats en directe i els sotmet alhora a diverses proves d’expulsió o ascens de categoria per votació popular en consonància amb el funcionament dels reality shows que coneixem.

Els guanyadors tenen con a premi un permís de residència o un passaport que els pot regularitzar la seva precària situació d’estrangers indocumentats. Els perdedors són abocats de nou a la marginalitat i la indigència perquè s’espavilin com puguin. No cal dir que aquest film de caire especulatiu planteja una oportuna reflexió sobre la nostra societat a través dels límits de la tele-realitat televisiva, més coneguda com tele-escombraries, en què els propis concursants s’exposen a l’espectacle d’exhibir públicament la seva intimitat davant l’àvida mirada dels espectadors i, també, el tractament informatiu de la banalització del drama dels immigrants sense papers o els desplaçats de diferents conflictes armats.

Al debut cinematogràfic d’aquest director de videoclips i espots publicitaris d’origen brasiler i resident a Catalunya, André Cruz Shiraiwa, no li falta empenta i ganes alhora d’enfrontar-se a un cinema pràcticament inexplorat a casa nostra com és el de burxar i denunciar els excessos sensacionalistes de la informació en sintonia amb films futuristes com “El show de Truman” de Peter Weir o “Network” de Sidney Lumet. Una atractiva i qüestionadora proposta que està a punt de descompensar-se en el seu tram final al reforçar el costat més melodramàtic de la intrahistòria familiar fent emergir secrets amagats del passat.