A l’hivern, les plantes estan en letàrgia, esperant que passi el fred i arribi la primavera per tornar a treure el caparró. En canvi, les males herbes que malmeten el jardí de la parla no descansen i continuen proliferant, insidioses com sempre.

Va començar l’any passat el consistori barceloní amb el desafortunat eslògan ‘Feliç Barcelona’, que, en la millor tradició de la descura municipal en matèria de propaganda, s’inspirava en la forma castellana Feliz Navidad. Com tothom sap, la felicitació tradicional catalana és Bon Nadal, i com a màxim accepta l’afegitó relatiu a l’any que comença: Bon Nadal i feliç Any Nou (amb la variant ‘Pròsper any Tal’, que comença a estar força arraconada).

Enguany, la creativitat de les agències publicitàries deu haver decidit aprofitar el filó i tirar per aquesta banda. Potser perquè, després de tants anys de dir-los-ho, han après que el Nadal és singular (no totes, i tampoc molts parlants: encara ens han grinyolat massa les orelles, aquestes festes, sentint ‘els Nadals’ per aquí, ‘bons Nadals’ per allà), s’han centrat en la felicitat. I així, ens hem fet tips de sentir i llegir anuncis plens de ‘Feliç Nadal’, ‘Felices festes’ i esguerros per l’estil.

La felicitat és matèria intangible per definició, però sembla que cada dia hi ha més acord a considerar-la un bé escàs. Pretendre fer-ne un estat durador ja no és aspiració ni tan sols dels més utòpics, i els filòsofs ens ensenyen que si n’ensumen un poc de tant en tant ja podem estar contents. Els nostres veïns, ja ho sabem, sempre han tingut tendència a estirar més el braç que la màniga, per això pels aniversaris s’auguren muchas felicidades (com si no pogués haver gaires), però nosaltres, conformistes de mena i atonyinats a balquena, ens limitem a un per molts anys molt més resignat.

És probable que a la insensata escampadissa d’auguris de felicitat hi hagi contribuït, un cop més, l’auge del (mal)traductor automàtic. Pel·lis, llibres, revistes i xarxes socials van plenes de famosos amb nadó declarant coses com “Estic molt feliç”, que no és sinó el calc de l’anglès “I’m very happy”. No sé si és que la fórmula autòctona (‘Estic molt content’) els sembla garrepa (per què conformar-se amb l’alegria si pots aspirar a la felicitat?, deuen pensar), però temo que és una pura qüestió d’ineptitud. I ja se sap que la ineptitud i la ignorància són l’aigua que rega els jardins dels idiomes per omplir-los de males herbes.

Mentrestant, molt bon 2013 a tothom.

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada