El temps de la Forcadell i en Mas ja ha passat. Va ser el de dos líders carismàtics, apel·lant als sentiments d’identitat d’una ciutadania, que va creure ingènuament que actuant com a senyors Esteve, posant paradetes al carrer per vendre vots sobiranistes, seria possible aconseguir-ne els suficients per poder proclamar la independència de Catalunya. Tot i que històricament els grans canvis politics i socials s’han produït sobretot, sustentats en els sentiments, amb aquests sols no n’hi ha prou. Cal que siguin complementats amb projectes creïbles de canvis de societat, que segons el Moviment Sènior, haurien d’estar basats en una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en el diners.

Cal, però, valorar positivament aquest lideratge fallit, que ha fet palès que els senyors Esteve són venedors i no fabricants, difícils de trobar, per la gran complexitat que suposa la fabricació d’una Catalunya segle XXI. Per superar els efectes negatius paralitzants, produïts per la drogodependència social del tantsemenfotisme, caldria reconquerir la il·lusió de creure en una nova societat, que permetés recuperar la capacitat perduda de pensar, amb la que engrescar a veritables fabricants polítics i socials. En una societat de la informació i el coneixement, no te raó de ser l’actual civilització depredadora basada en el competir, en lloc d’una nova basada en el compartir, pràcticament inexistent. Es podria començar fent petites coses en el primer esglaó de l’estructura bàsica de la societat, com son els municipis.