Entre totes les lleis mil·lenàries existents, la de l’etern retorn és una de les més importants. Un clar exemple és dona en les modes, moltes vegades com un retorn de modes del passat. Fa un temps els nostres besavis vivien de lloguer, no pagaven impostos, però si una iguala per les visites al metge, un vitalici per quan fossin vells i una assegurança pel seu enterrament. Tot i no tenir l’actual estat del benestar, amb recursos propis i amb el seu esforç personal i comunitari, varen crear cooperatives de consum i de producció autogestionades, entitats culturals de mutu auxili, caixes d’estalvi i moltes altres coses, pròpies d’una societat on no existia l’atur, basada en l’ajuda mútua i la vida comunitària.

Resulta que amb l’actual davallada de l’estat del benestar, recuperar la memòria històrica dels nostres besavis, seria plenament recomanable, sempre i quan aquesta recuperació fos en el fons i no en les formes, que haurien de ser les del nostre temps, amb un alt grau de desenvolupament tecnològic i científic. L’actual societat civil, s’hauria d’autoorganitzar en l’àmbit municipal, per negociar l’administració dels seus diners, els dels seus impostos, amb els governs locals. En primer lloc la realització d’accions concretes i no demagògiques per promoure i potenciar la creació de llocs de treball, necessaris per superar la xacra de l’atur. Els diners municipals, s’haurien d’administrar en benefici dels ciutadans i no segons els criteris d’una classe política mancada de credibilitat.

Per Josep Aracil i Xarrié / AMIC