Exposició per conèixer el paper dels senyors de Caboet en els origens d’Andorra i de la llengua catalana

L’església romànica de Sant Serni de Cabó (Alt Urgell) alberga des del mes de març i de  forma permanent una exposició sobre el patrimoni dels senyors de Caboet. Aquesta Setmana Santa, l’Associació Amics de la Vall de Caboet ofereix la possibilitat de veure-la tant a veïns com a visitants, per comprendre la importància que va tenir aquest llinatge en dos elements clau de la història medieval pirinenca com van ser la formació del Principat d’Andorra i el naixement i consolidació de la llengua catalana.

La mostra estarà oberta aquest dissabte, dia 15, i diumenge dia 16. Els horaris són de 2/4 d’11 del matí a les 2 del migdia i de les 4 a les 8 de la tarda. El contingut de l’exposició plasmat en 4 plafons explicatius amb imatges molt rellevants, ens atansa a conèixer una de les nissagues que més influencià  en la política pirinenca dels segles XI i XII; els Caboet.

El domini feudal sobre Andorra

Segons ha explicat a RàdioSeu Montse Riu, membre de l’associació, “el domini útil que aquesta família feudal exercia sobre les valls andorranes, i la seva política matrimonial, són alguns dels fets que expliquen per exemple per què actualment el president de la República Francesa és també un dels dos caps d’estat del Principat d’Andorra”. Un càrrec que anteriorment havia tingut el Comte de Foix i que va passar a mans de la República amb la Revolució de 1789.

Igual de significatiu, apunten, és “observar les diferents fases constructives de l’església de Sant Serni,  tot seguint els paràmetres dels edificis religiosos més emblemàtics de la seva època”. Aquest aspecte permet explicar perquè l’edifici no és orientat a l’est, tal i com marcaven els  canons constructius.

Un dels elements més atractius de l’exposició és contemplar, en un fidel facsímil, el manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn (membre del llinatge dels Caboet), que és un dels primers documents civils redactat en llengua catalana, datat entre els anys 1080 i 1095. Un dels plafons exposats permet als visitants conèixer la importància lingüística i històrica del valuós pergamí.  El contingut del manuscrit es pot llegir tant en català antic com en la llengua actual, gràcies a l’adaptació en català modern que n’ha fet el doctor en filologia catalana Joan Anton Rabella.

El contrast de les dues versions permet fer-se una idea de com era la llengua catalana que es parlava i escrivia a les contrades pirinenques a les acaballes del segle XI. Una exposició que “sens dubte no deixarà indiferent”, explica Montse Riu.

Text i foto: Ràdio Seu

TOTES LES NOTÍCIES