Els teixits coptes provinents de la Fundació Abadia de Montserrat ens apropen la història de l’Antic Egipte i formen part del fons Ramon Roca-Puig que els va llegar al Monestir l’any 1997. Els originals s’havien adquirit a Egipte l’any 1951 en un estat molt precari de conservació, però sortosament han rebut el suport professional i econòmic per a esser recuperats.

La definició de “Copte”, que significa egipci en grec, s’aplica a les diverses manifestacions artístiques d’Egipte perquè representa la continuació de l’art faraònic tradicional. De fet, la civilització i l’art “coptes” comencen amb la presència grega i segueixen amb els seus habitants convertits al cristianisme al segle I de Crist.

En els teixits coptes, de gran valor artístic i artesanal, el seu desenvolupament s’ha de situar entre els segles IV i IX. Ha fet falta un rigorós treball i una anàlisi de l’estructura de cada peça, de les quals, amb el microscopi s’ha pogut detectar les fibres i els fils, així com els colorants emprats: ja siguin d’origen mineral, vegetal o animal. Un acurat estudi va permetre determinar la natura cromàtica de les diverses decoracions i facilitar-ne la reconstrucció de fragments complets i fins i tot la recreació d’unes túniques que es presenten a l’exposició.

Com a introducció a la mostra, apreciem en el primer plafó de l’entrada, una reproducció de les pintures de la tomba de la jove Teodosia, que està entre Sant Col·lut i la Verge Maria. La pintura es va descobrir per part d’una missió italiana a Florència en la campanya d’hivern dels any 1936 – 1937. L’obra és una aquarel·la realitzada al moment del descobriment per part de l’Institut Papirològic “Vitelli” de Florència (aquarel·la, que a més a més conté una anotació escrita en grec). (Reproducció annexa).

Tornant als teixits coptes, els seus materials vegetals són el cotó i el lli, la llana prové de les ovelles i la seda dels cucs que s’alimenten de fulles de morera. A través de les diverses civilitzacions, els homes han après a tractar els diversos productes: a filar, a tenyir i a teixir. De forma que amb l’ús del “taler” s’obté la peça de roba llisa o decorada. Tota una artesania artística que ha arribat als nostres dies.

Els dissenys dels teixits coptes presenten figures geomètriques policromades, esferes còsmiques, octàgons de dos quadrats sobreposats que reprodueixen « L’Estrella de Palmira », que té certa similitud amb l’estrella de David que són dos triangles superposats, que alhora formen 6 triangles que incrementen a 12 les arestes, que representen les 12 tribus d’Israel.

La llegenda explica que el rei David l’emprava com a escut i com a símbol.

També forment part dels teixits « coptes », alguns rombes entrellaçats i imatges de la vida aquàtica, així com figures humanes en moviment de dansa, resumint: expressions de vida i geometries de l’Univers. Per altra banda, les abstraccions d’un mateix dibuix tradicional, s’enriqueixen amb l’estil d’altres cultures. (Tal com s’indica perfectament en el catàleg de l’exposició).

El país del Nil, ha tingut el privilegi d’aplegar els vestigis de les diferents cultures que van créixer i desenvolupar-se en el seu territori des del segle III aC al segle XII dC. Els teixits “coptes” són un dels elements de les grans manifestacions artístiques del conjunt històric de les civilitzacions que han influït en tot l’entorn del Nil. L’art “copte” es va iniciar amb la presència grega, va seguir com hem dit abans, amb els pobles convertits al Cristianisme al segle I de Crist.

S’ha de tenir en compte que a la Vall del Nil es conreava el lli des de l’època neolítica i més tard el cotó. També es va emprar la llana de les ovelles i posteriorment es va començar a importar la seda de la Xina. De forma que els teixits van anar evolucionant amb les diferents cultures i per a les diverses necessitats i activitats artesanals, alhora que artístiques. (Intradors

decoratius a les túniques, senefes als baixos de les vestimentes…). Altres elements ornamentals com “xals”, que a la mostra se n’exposa un decorat amb roses i pseudoinscripcions. (segle XI).

Resumint: l’art egipci va rebre influències de la cultura siríaca, sassànida, hel•lenística, romana, bizantina i finalment la islàmica, fins arribar al llindar de l’edat mitjana (segle XIV-XV). Però, sens dubte, el que va destacar sempre va ésser la riquesa cultural i artística de “l’Antic Egipte i els teixits coptes”, una cultura mil·lenària hereva dels faraons i que conserva elements grecoromans i altres de simbologia cristiana.

Com a complement, a l’exposició del CAEE també s’hi troba una decoració per a les cobertes d’un llibre amb ornamentació geomètrica del repertori octagonal, un disseny típic de l’època. (segle VIII al X dC).També hi ha un mosaic de paviment procedent de Villareal (Madrid) i que va ser una de les fonts d’inspiració d’algunes decoracions dels teixits, Així com diverses peces d’origen àrab i una deessa antropomorf ica de terracota (segle VI dC), etc.

Tanmateix destaquen alguns fragments de túnica de llana, cosits de manera maldestre, ja que la llana va ser un dels teixits més emprats, perquè conserva el tenyit més bé que el lli.

Finalment, s’ha de recordar que els egipcis eren els pioners en la temàtica de l’ornamentació des de molt antic, ja que en el seu “Llibre dels morts” datat al segle XV abans de Crist, es demostra aquesta facultat creativa i innata dels seus pobladors.

Inaugurada el 20 de març passat, aquesta interessant exposició es podrà visitar fins al proper dia 8 de juny 2013, al Centre d’Art d’Escaldes Engordany (C.A.E.E.) ubicat a la Via Carlemany núm. 30, d’Escaldes-Engordany. Sincerament, és una visita recomanada i l’entrada és gratuïta.