Explicar als infants el que passa a Ucraïna

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Molts pares i mares la darrera setmana han hagut d’explicar sobre la guerra a Ucraïna als seus fills. Una població infantil que ha vist interrompuda la vida per un conflicte que no van demanar viure.

I per a tots els nens i nenes de resta del món, que d’alguna manera o altra s’entenen del que passa allà, és també enfrontar-se a escoltar o veure violència. També sentir por.

Els nens i les nenes no són ximples ni sords, senten les converses dels seus pares i els arriba moltes informació de diverses fonts.

No s’han de mentir mai, han de conèixer la veritat perquè, si no, se sentiran enganyats.

Però a la vida real no és com un videojoc ni és això: hi ha ancians que han de fugir i nens refugiats que se’n van a un nou país on no coneixen l’idioma.

Hem d’entendre com a humanitat que sempre depenem els uns dels altres. L’ésser humà va aprendre a parlar perquè va entendre des del principi que necessita el seu semblant, per tant tots podem contribuir amb el nostre granet de sorra a la salut mental, escoltant, etc. i donant suport a qui més ho necessita.

Digueu-nos que en una guerra cal atacar l’enemic per qualsevol via, però no posin sobre la taula arguments com que les televisions a Rússia, manipulen informació.

No només és important l’exposició de les nostres cares, quan veiem les imatges, pels canals de la televisió, també la manera que els adults tenim de reaccionar davant d’elles, davant de nenes i nens. La interpretació que els nens fan, és la que nosaltres transmetem amb la nostra imatge, per això és fonamental no expressar i induir por, comentaris que els facin témer per la seva vida, i parlar de tot això en un to tranquil, calmat.

Al cap i a la fi, ells veuen el món a través dels nostres ulls i, si expressem intranquil·litat, i por, a ells els genera una ansietat que encara no sabran manejar. Els nens i nenes necessiten viure en un món segur a través dels ulls de la gent gran.

Val a dir que no és un festival, que és una cosa trista i que de vegades els nens ploren o no podran anar a l’escola, però que, fins i tot a zones de guerra, s’intenta ajudar i evitar patiment. Les preocupacions que es generen en aquests moments (en adults i nens) es poden transformar en una oportunitat per mostrar solidaritat.

L’ansietat és una emoció preparatòria i l’hem d’entendre, no per preparar-nos per a una guerra, perquè estem fora de les nostres fronteres, sinó per passar a l’acció i fer coses que estan a la nostra mà, com ajudar a acollir refugiats i mostrar el nostre suport en concentracions i protestes etc.

NO A LES GUERRES I SÍ A LA PAU.

TOTES LES NOTÍCIES