Francesc Puigpelat aprofita la seva triple condició de filòsof, poeta i periodista per treure’n tot el partit i escriure una breu obra que s’empassa com un canapè. El problema és que amb un no en tens mai prou i el llibre et deixa amb gana. Gana de saber més de la història. Tot i que la història és potser el que menys compta. Amb una prosa lleugera però molt pulida l’autor ens presenta una periodista frustrada que s’enfronta a si mateixa després d’entrevistar un carismàtic triomfador… o potser un carismàtic perdedor?

Aquest és el moll de l’òs de la proposta de El Pescador de la llum: l’èxit i el fracàs són dues cares de la mateixa moneda i l’una no s’entén sense l’altra. O dit d’una altra manera: qui no s’arrisca no pot guanyar mai.

A més, el llibre està condimentat amb algunes cites i anècdotes de personatges com Michael Jordan o Thomas Alva Edison.

Realment és una delicatessen que ve de gust assaborir.

Per Xevi Sardà / AMIC – Revista Més