Dins el programa de la 20a Temporada de Música i Dansa, la històrica Orquestra Simfònica del Teatre Mariinski, sota la direcció del prestigiós Valeri Gergiev. Primer va presentar un miniconcert amb la jove violinista Alena Baeva al qual va poder assistir un públic familiar amb els seus fills així com alguns estudiants d’aquesta disciplina. La majoria eren alumnes de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. La jove Alena Baeva va tocar una composició de Xostàkovitx ( 1906 – 1975) que va interpretar amb gran virtuosisme.

Prèviament al principal concert de la nit, en una sala paral·lela, el Director artístic de la Temporada Josep Maria Escribano va presentar el conferenciant Josep Duró, un gran especialista en la història de la música. Duró que a més a més ès un melòman reconegut, va fer la introducció començant per la història del Teatre Mariinski que va canviar de nom en diverses ocasions, sempre depenent del govern estatal del seu país.

El Teatre Mariinski va ser fundat l’any 1803 a Sant Petesburg per un compositor d’opera . Més tard ja a l’any 1860 es va fer una ampliació del Teatre d’Òpera i se li va posar el nom de la emperadriu russa i fins a l’any 1920 se’n va dir Teatre Imperial.

Posteriorment a la mort d’un destacat polític del govern rus, Serguéi Kirov” (1886-1934) va ser precisament Stalin que va posar a l’aleshores “ Ballet del Teatre Imperial”, el nom de “Ballet Kirov”. Actualment un bust de Serguéi Kirov presideix el centre de Sant Petesburg. A l’any 1992, la nova Federació Russa va voler recuperar l’antiga denominació de “Teatre Mariinski”.

Recentment, l’any 2003 el “Teatre Mariinki” es va ampliar quasi doblant la seva capacitat, incorporant un escenari hidràulic que permet mobilitzar l’escenari fins a 130 m. d’altura.

Seguidament, Josep Duró va parlar del director Valeri Gergiev i va destacar que és el director que va dirigir i enregistrar (1961) una de les millors versions de la integral de les Simfonies de Tchaikovski ( 1840 – 1893) , alhora que és un dels directors més reconeguts arreu, i ha rebut nombrosos guardons de diferents governs.

Quant al pianista Alexei Volodin, Duró va dir que l’any 2003 va fer el seu primer recital al Teatre Champs Elysées de París. Durant aquest temps ha intepretat al piano les obres de diversos compositors, en un itinerari que va des de Sindney fins a Nova York obtenint gran èxit per tota la geografia.

A continuació, el conferenciant va fer l’explicació de cada una de les obres del concert, que a la primera part començava amb el “Preludi del primer acte de l’òpera Lohengrin de Richard Wagner” (1813 – 1883). Duró va aprofundir fins i tot en els personatges de l’òpera per situar al públic en aquell moment compositiu. Va parlar del canvi de ritme que Wagner va voler donar a aquest preludi, amb el qual l’autor pretenia impressionar al seu públic, fet que no havia assolit en les seves 2 ultimes òperes una de les quals era “L’holandès errant” o el “Vaixell fantasma” inspirada en una obra del gran poeta i assatjista alemany Heinrich Heine (1797 – 1856) i amb llibreto del propi compositor.

Per altra banda, Josep Duró va dir que en aquest “Preludi de Lohengrin”, s’hi troba el “crescendo i el disminuendo” més encertat del món de l’Òpera.

Seguint el programa, Duró va parlar del Concert de piano i orquestra núm. 2 de Frederic Chopin (1810 – 1849) que es va estrenar l’any 1830 i que anava dedicat a la Comtessa Delf ina Potocka. Dels tres moviments del concert, el maestoso és una forma de sonata, mentre que Chopin en el “larghetto” d’aquest concert, deixa l’orquestra en un segon pla i empra un to més íntim per al piano. Aquest segon moviment el dedica a un nou amor, però sorprenentment l’acaba amb un cert dramatisme representant l’amor no correspost.

Finalment, “l’Allegro Vivace” està compost com un “rondó” que és la forma francesa de repetir el tema musical i on Chopin hi inclou fins i tot un fragment pianístic que correspon a una de les seves “mazurques”.

Després, Duró va arribar al seu comentari de la 5a Simfonia de Txaikovski (l’última obra del programa) i va dir que el compositor en les seves últimes simfonies, la 4a, la 5a i la 6a estan compostes en la línia de la seva obsessió pel “destí”. Txaikovski considerava que el destí era un poder fatal que impedia qualsevol tendència positiva per mirar al futur. Per lo qual la seva música era impetuosa talment com una lluita controlada però expansiva que comença amb els clarinets com a tema principal de l’obra. Mentre que en la 4a simfonia hi ha certa repetició, en la 5a Simfonia que és la que escoltem al concert d’Andorra la Vella, s’hi entra amb un Adagio-Allegro.

Segueix un “Andante cantabile” i un “Allegro moderato” en el qual aplica un fragment en “pizzicatto”. S’acaba la simfonia com en la quarta, amb un “Andante maestoso” que tancara l“Allegro vivace” final.

S’ha de dir que el concert es va desenvolupar tal com Josep Duró ens havia explicat i cada un dels seus comentaris van ajudar al públic a comprendre l’essència de les obres de la nit musical. No pas perquè fossin obres molt complexes, que també, sinó perquè la formula proposada al seu dia pel Director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, és un mètode d’introducció al concert,vàlid per a tothom, melòmans i no tant, especialistes o profans i una aportació molt positiva per part dels organitzadors.

La interpretació impecable, no en va tots els músics són de primera línia; la seva conjunció va complaure tothom i va deixar el llistó molt alt. Estem parlant d’una de les Orquestres més importants del món. Per la seva banda, el director Valeri Gergiev ha dirigit Orquestres com la “Metropolitan Opera”, les dues filarmòniques de Viena, i de Rotterdam, així com la Filarmònica de l’Scala de Milan, etc. fins arribar a l’Orquestra del Teatre Mariinski del qual n’ès també el director artístic de l’entitat. Gergiev a més a més és el Director titular de l’Orquestra Simfònica de Londres.

La propera cita de la Temporada de Música i Dansa està prevista per al dissabte dia 8 de març 2014, amb la presentació a Andorra de “l’Acadèmia de Dansa de Mònaco”, com és habitual al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.