La sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany es va omplir ahir dimarts per presenciar les quatre conferències a l’entorn de Pompeu Fabra, emmarcades dins la col·laboració entre el Govern i el Centre de la Cultura Catalana per la commemoració de l’any del lingüista.
La conferència del filòleg Joan Ramon Marina, responsable de l’ensenyament de català per adults al Principat, va ser la primera, tractant les recomanacions que arribaven a Andorra en matèria de llengua en els temps de Pompeu Fabra. “Analitzo les actes del Consell General, per exemple, per demostrar en quines èpoques es va treballar molt des de Catalunya recomanacions lingüístiques que no arribaven a Andorra i partir de quin moment s’estan incoporant als textos legals del Consell General”, va explicar Marina en declaracions a RTVA.
També l’evolució del català col·loquial des de Pompeu Fabra fins ara va ser el centre d’una altra de les quatre conferències, la més tècnica i que va fer les delícies dels filòlegs assistents. Segons el també filòleg Jaume Salvanyà, de l’Institut d’Esctudis Catalans “la llengua col·loquial no estava tan estesa com ara. En les relacions privades sí, però no en l’ús públic”.
Finalment el catedràtic Jordi Ginebra, el comissari de l’any Fabra i autor de llibres sobre el filòleg, va cloure la jornada explicant qui era Fabra, com va arribar a ser la persona de referència per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya i com va patir després pel seu compromís social i lingüístic un cop va arribar la dictadura franquista.
