Ja abans vaig escriure un paral·lelisme sobre el Circ Històric Raluy i sobre la vida. L’existència i l’energia d’aquest circ ens haurien de fer reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, sobre la nostra presència i fins i tot sobre el temps i la vida. Aquí podem veure com es barreja el passat, el present i el futur. Un circ amb un carruatge cafeteria del 1925, amb un també carruatge-hotel de 1939 i un camió; avui part del circ; que havia pertangut a correus, de l’any 1909.

Una petita mostra del passat que en el present no només ens pot fer sentir nostàlgia, sinó fins i tot somiar. La realitat és que ens mostra unes arrels, ens fa recordar d’on venim i que no fa tant de temps d’això. El futur és obvi. En aquest cas potser la frase que millor ho il·lustra és aquella de “l’espectacle ha de continuar”. Any rere any reinventar formes i maneres d’il·lusionar a petits i grans és un repte.

Segurament es realitza mentre en el present aquestes mostrant l’actual espectacle. Pensant ja en el pròxim i com fer-ho millor per impossible que sembli. Això ens porta a la reflexió que abans esmentava que tots hauríem de fer. Viure l’ara de forma conscient i plena assaborint el moment. Recordar les nostres arrels amb afecte i deixar que els nostres ulls s’il·luminin esperant el millor futur. Veure aquest circ potser és veure la roda de la vida.