Fins ara ningú posava en dubte l’existència del temps; passat, present i futur… són les dotze del migdia, són les sis de la tarda… però ara els que saben de física quàntica diuen que no, que el temps no existeix. Tindran raó? Potser, el que hem entès com a temps, ara ja no ho sigui.

La majoria de gent solament viu de records; jo vaig ser, jo vaig fer, a mi em va passar… i es passen tota la seva vida aquí, ancorats en el passat. El passat és l’excusa perfecta, perquè sigui el que sigui que li estigui ocorrent en aquest moment, sigui una evasió per no estar, sentir, viure… el present.

Després hi ha un altre tant per cent de persones que viuen projectant cap al futur; quan tingui, quan sigui, quan arribi… i això impedeix que gaudeixin, sigui el que sigui que estiguin vivint en el present. I després queda una gran minoria, els que estan i viuen en el present. En el castellà antic “present” era el terme que s’utilitzava per referir-se a “regal”, per tant, “et porto un present” era “et porto un regal”. Això és exactament el que és el present, viure, ser i estar conscients en el present és un regal.

Diuen que el passat no existeix i que el futur tampoc, el passat són presents que es van diluir i el futur són els presents que no han arribat. El problema està al meu parer, en utilitzar el passat com a excusa per no avançar ni viure el present i el futur per evadir-nos dels problemes d’aquest.

Uns altres afirmen que escapem del present, que la nostra ment té una gran facilitat a fugir, de l’ara per acomodar-se ja sigui en el passat o en la projecció d’un futur. Per què fa això la nostra ment? Una possible resposta seria que el viscut en el passat és important perquè ens ajuda a aprendre, i la projecció d’un millor futur ens dóna esperança, ens dóna una o diverses sortides. Fins i tot els seguidors d’El secret i de la visualització, remarquen la seva importància a l’hora d’aconseguir els nostres objectius.

Llavors… el temps existeix?

Per montseherrera.com / ACPG – Redacció