L’exercici aeròbic, per la seva poca intensitat i la seva durada il·limitada, necessita principalment oxigen per poder-lo realitzar, en canvi, l’exercici anaeròbic no requereix oxigen, a causa de la seva baixa durada i elevada intensitat.

Quan es fa exercici aeròbic, com a norma general, s’utilitza una mitjana de 150/160 pulsacions per minut com a màxim. Per sobre d’aquestes pulsacions es pot considerar el treball com anaeròbic. Però, tot depèn de l’estat físic, l’edat, l’experiència esportiva i altres factors.

Generalment, la mitjana de la nostra capacitat màxima de treball és del 60% o 70%, és a dir, que si correm al 50% de la nostra capacitat màxima de carrera estem fent un treball aeròbic i si correm al 80% estem fent un treball anaeròbic.

Per conèixer el nostre rang de treball aeròbic cal controlar la freqüència cardíaca i fer controls de forma física.Generalment es creu que quant més fort es corri o es nedi més calories es consumeixen i més pes es perd. Però el factor clau és el temps.

A intensitats elevades costa aguantar vint minuts d’exercici, després caldrà anar abaixant el ritme fins haver d’anar lent. En canvi, si anem a un ritme mitjà constant podrem exercitar-nos durant més d’una hora.

Per Redacció / Tot Sant Cugat