Eulàlia Comas: “La revolució del 36 és poc coneguda i apassionant”

eulalia-comasEl Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va acollir el passat 22 de gener l’estrena del documental de divulgació històrica ‘Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa’. La pel·lícula, dirigida per la periodista i antropòloga mataronina Eulàlia Comas, aprofundeix en les col·lectivitzacions industrials i de serveis que van tenir lloc a Catalunya entre 1936 i 1939. El llarg metratge és fruit d’un any i mig de treball i compta amb 13 entrevistes a testimonis i experts d’aquell període.

 

P: Què et va moure a capbussar-te en el món del documental històric?

R: M’agrada la història i el documental. També m’interessen molts els processos d’apoderament col·lectiu. Aquests tres ingredients expliquen en bona mesura que decidís embrancar-me en aquesta iniciativa.

 

P: Per què vas triar el tema concret de les col·lectivitzacions durant la Guerra civil?

R: És un tema poc conegut i apassionant. I el moment actual, la crisi, hi acompanya. Cada vegada hi ha més persones convençudes que aquest sistema és nociu per a les persones i que cal cercar noves maneres d’organitzar-se i produir el que necessitem. El documental parla d’un període en què l’assemblea de treballadors era el màxim òrgan de decisió a l’empresa… Sembla increïble però va passar i no va ser un fenomen insignificant sinó tot el contrari. Els treballadors i treballadores van assumir la gestió i la direcció del 80% de les indústries i els serveis de Catalunya. Impressiona. I molt!

 

P: Com va arrencar el projecte?

R: Inicialment tenia pensat fer un reportatge escrit sobre les col•lectivitzacions agràries. Però cercant,cercant vaig veure que aquí les industrials varen ser hegemòniques i vaig pensar que havia d’anar per aquí. Després la CNT – l’any 1936 era el sindicat majoritari a Catalunya – em va facilitar el contacte de Joan Ullés, que va participar en col•lectivització del taller on treballava, a Terrassa. Em va captivar la seva història. La seva memòria i claredat expositiva hi fan fer la resta. Havia de fer-ne un documental. En Joan m’ha donat una de les frases que per a mi són cabdals en aquest treball: “Vàrem demostrar que sense explotadors deixaríem de ser explotats i que es podia viure en una societat organitzada com cal”.

 

P: Per què està considerada com l’última revolució de l’Europa del segle XX?

R: Ho diuen entesos en aquest període històric. Noam Chomsky, per exemple, assevera que la revolució del 36 va ser l’única veritable revolució moderna que coneix. Antoni Castells i Duran, autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica, també és contundent. A l’entrevista que vàrem fer-li per al documental assenyala: “No hi ha dubte que és que és la transformació econòmica i social més radical que hi ha hagut mai al segle XX”.

 

P: Creus que encara hi ha moltes llacunes sobre aquell tema que haurien de veure la llum?

R: Sí i en bona part crec que són llacunes intencionades, és a dir, que hi ha un interès a ocultar els episodis històrics d’apoderament col·lectiu. Evidentment, no tot van ser flors i violes però és innegable que va ser una revolució radical, profunda, innovadora que va capgirar tots els aspectes de la vida quotidiana. Però aquesta revolució va beure del pensament llibertari…i els llibertaris surten poc als llibres de text escolars…

 

P: Hi ha algun testimoni que t’ha sorprès especialment?

R: M’ha sorprès que, per exemple, el pare de Jordi Viader (doctor en Història, un dels entrevistats) afirmés que el període que va estar treballant a la Indústria Làctia Socialitzada fos l’època més feliç de la seva vida. El pare de Viader – atenció – era el gerent de Letona el 1936, quan l’empresa va passar a mans dels treballadors.

 

P: Com valores les aportacions dels experts i entitats?

R: Per a mi una de les grans aportacions en aquesta temàtica l’ha fet Antoni Castells i Duran, doctor en Economia i autor de dos llibres essencials “Les col·lectivitzacions a Barcelona 1936-1939” i “El proceso estatizador en la experiencia colectivista catalana”. Qualsevol persona interessada en aquesta temàtica els hauria de llegir!

 

P: Després de fer el documental, ha canviat la teva percepció sobre aquell període històric?

R: Francament m’ha sorprès descobrir l’ampli abast de les col·lectivitzacions i la preparació d’aquells homes i aquelles dones que després de treballar anaven a formar-se a l’ateneu. Igualment prens consciència que aquest tipus de processos revolucionaris es couen a foc lent. Els obrers i obreres de Catalunya feia temps, des de la segona meitat del segle XIX, s’estaven familiaritzant amb els principis anarcosindicalistes en ateneus, sindicats. Vaja, increïble! També m’han sorprès les propostes que van sortir del congrés confederal de Saragossa de maig de 1936. Ja parlaven d’expropiar les fàbriques tancades, s’ensumaven l’esclat de la revolució…

 

P: Com valores aquell període històric?

R: Va ser un període dur però al mateix temps engrescador i esperançador. Constructiu. I crec que en parlar d’aquest període la guerra, la destrucció, la mort, la violència ho eclipsa tot o quasi tot. I això és un error.

 

P: La pel·lícula s’ha pogut dur a terme en bona part gràcies al micromecenatge.

R: Sí, crec que el micromecenatge és una bona eina per finançar projectes que parteixen de punts de vista crítics. Així mateix, és un valuós instrument per donar-lo a conèixer i, en el nostre cas, també de trobar nous testimonis.

 

P: Aquesta iniciativa podria tenir continuïtat amb altres nous documentals?

R: La iniciativa revolucionària del 36 pot donar molt de sí!

 Per Ramon Teixidó / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.