En la societat actual, predomina l’exclusió social, l’atur i la precarietat. Per a les persones més negativament afectades, plantejar solucions recomanables, que necessiten temps, suposa una ofensa i una burla, a l’entendre que no serveixen per solucionar la seva malaurada situació de supervivència, que requereix mesures ràpides i urgents que acostumen ser classificades com a pa per avui i fam per a demà.
 
La solució d’aquesta realitat tan negativa, que passa per la necessitat peremptòria de donar peix, no exclou però, l’aposta per ensenyar a pescar, que a la llarga resulta molt més positiva i beneficiosa. Es fa difícil però donar peix, quan no es té. És per tot això, que cal plantejar estratègies, a mig i llarg termini, per adquirir els estris necessaris per a poder pescar i per ensenyar a fer-ho. En la majoria d’aquests casos fa falta talent i sobren presses.  
 
L’estratègia fer poble, suposa recuperar de nou la il·lusió, pel que sembla perduda, de sentir-se orgullosos de contribuir a realment fer-ho. A despertar el sentiment de pertinença a un municipi, el millor del món, en el  que sigui possible la vida local 24 hores, incloent-hi el treball.
 
La recuperació de la vida local comunitària però, requereix temps. S’hauria de constituir, com la base sustentadora d’una xarxa de municipis, que fes possible finalment fer país, el d’una Catalunya segle XXI. País, que en cap cas hauria de ser el producte nebulós d’una Catalunya que ningú sap com ha de ser i menys encara com es voldria que fos.