Ara que vénen aquests mesos de ritme diferent en la vida personal i de família, en el treball -els qui en tenen-, potser d’algun viatge, i de trobades en els pobles d’origen; quan tot ens convida a la revisió del que estem vivint i fent, per programar amb major realisme el nou curs, jo us convido a aprofitar el temps d’estiu de l’Any de la Fe per al repòs. Vivim en un món que no para ni reposa mai, i això se’ns empelta. Us recomano que anem a Jesús, humils i sols, i que reposem en Ell ben amicalment. Recordem les paraules evangèliques : “Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica” (Mc 6,30-31). Amb tants reclams, no ens queda molt de temps per a cuidar-nos de nosaltres mateixos, de tenir cura de la nostra fe. I la fe s’ha de cuidar, amb l’oració, el silenci i la lectura assídua de la Paraula de Déu. En l’Any de la Fe el consell de Jesús encara esdevé més urgent: ”Veniu i reposeu!”

Convé d’organitzar-nos l’estiu, ja que les vacances no són un temps per no fer res, o no planificar res… sinó un temps per descansar i per poder dur a terme altres activitats que no es poden fer a la vida ordinària i que ens fan créixer com a persones i com a cristians. Les bones vacances són les que aporten vivències diferents a la disbauxa que “la mundanitat” proposa. Saber trobar temps per a nosaltres mateixos i per al pròxim : temps de pensar, de pregar, de llegir un bon llibre, de fer esport, de prestar algun servei o ajudar algú, d’atenció i diàleg amb la família, de contemplar la natura, i sobretot d’admirar les coses bones que té la nostra pròpia família i els amics, sense deturar-nos en les deficiències que ja tenim prou conegudes… Temps per a agrair la fe i temps per a la gratuïtat, per a ser més que no pas per a fer. L’estiu ha de ser temps d’agraïment!

Anem a Jesús. Caldrà buscar moments de pregària, reflexió i revisió de la tasca realitzada, més com a acció de gràcies per la “visita” de Déu, per les vides dels qui tractem i per les nostres, que no pas per trobar falles i quedar insatisfets. De falles sempre n’hi haurà, caldrà reconèixer-les amb humilitat i esmenar-se’n, però l’estiu ha de ser temps d’acció de gràcies, de repàs dins el cor de persones, esdeveniments, trobades que ens han omplert, que ens han fet adonar que el Senyor era molt a prop nostre. “Fill, tu sempre estàs amb mi i tot el que és meu és teu” (Lc 15,31), ens diu també el Pare misericordiós…

Reposem en el Senyor. Deixem en ell tot neguit, tot retret, tot cansament, per reposar almenys alguns dies “com un nen petit a la falda de la mare, tot esperant els vostres dons”, com prega el salmista (Sl 131,2). El repòs autèntic només el trobem quan ens sabem abandonar, plens de confiança, en Jesucrist: “Jo us faré reposar, preneu el meu jou, feu-vos deixebles meus…” diu Jesús (Mt 11,28). Ell ens guarirà les ferides, ens augmentarà la fe i refarà el nostre fervor. Abandonem-nos a les seves mans i posem en Ell tota la nostra esperança!

Deixem-nos guiar per l’Esperit Sant, que ens atraurà cap a Crist, cap a l’amor sempre més gran. Bon repòs, i bon estiu!