“Estimeu allò que és de dalt…” (Col 3,2)

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Cada any en el Dia de Pasqua ressona a la missa aquest text de St. Pau als Colossencs: “Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.” (Col 3,1-2). No menysprea la creació sinó que és una invitació esperançada a viure d’una altra manera, ressuscitats, des de dalt; no “mundanament”, o irresponsablement envers els germans. Mai “indiferents”, com reclama el Papa, sinó que ja que som homes i dones, res d’humà no ens pot ser aliè (cf. Terenci i Unamuno).

Estem celebrant la cinquantena pasqual. Crist Ressuscitat dissipa les pors i ens obre a una esperança que comença però no acaba en aquest món, sinó que cerca l’eternitat. Estem cridats a viure una espiritualitat pasqual, baptismal i sinodal. Les promeses baptismals que vam renovar a la Vetlla pasqual ha de ser com un nou sí, obedient i humil, al nostre Senyor i a la seva Esposa, l’Església santa. Ja hem mort i hem ressuscitat sacramentalment, fins que s’esdevindrà realment. Hem de cercar el que no es mor mai, i per això volem servir tothom, estimant com Jesús, predicant l’Evangeli, celebrant l’Eucaristia que salva el món, ajudant els petits i els pobres, acompanyant els germans que ens han estat donats en la gran família que és l’Església.

Podem recórrer el camí de la vida “ordinària”, intentant de ser “sants” en les coses normals i ordinàries de la nostra existència. El Concili Vaticà II afirma que “la crida a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat, s’adreça a tots els qui creuen en Crist, qualsevol que sigui la seva categoria i estat” (LG 40). I el Papa Francesc recomana: “Tots estem cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba (…) lluitant pel bé comú i renunciant als interessos personals. Deixa que la gràcia del teu Baptisme fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i per això, opta per Ell, tria Déu una vegada i una altra” (Gaudete et exsultate, 15).

Jesucrist, el nostre Déu i el nostre germà, és la fita del camí de les nostres vides, que és en Déu, i alhora Ell mateix és el camí -“Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida” (Jo 14,6)- per on hem de transitar, si volem viure de debò la vida. Ens fa bé prendre’n consciència, novament, en aquesta Pasqua. Ens convé entendre el sentit de la nostra vida segons el sentit que Déu li vol donar. Això és una existència pasqual. Només així la transitorietat, la caducitat és superada. No amb l’acumulació de treball o d’experiència viscuda o de gaudi. El que confereix durada i plenitud és el lligam misteriós que ens uneix amb Déu, i en el qual s’actua el seu guiatge, o el que podem anomenar la “providència” divina. En aquesta comunió aprenem que Déu, i també jo -per la seva gràcia- sabem què és el que realment importa. D’aquesta manera –diu el gran teòleg Romano Guardini- enmig del passar, sorgeix l’eternitat real. Som fruit del voler amorós del Creador i Senyor de la vida i de la història. La nostra vida és valuosa i plena de dignitat, perquè som fruit d’un pensament d’amor que Déu ha tingut des de tota l’eternitat, i ha volgut que existíssim i que arribéssim a aquesta Pasqua. Visquem la joia de ser fills de Déu, ja ressuscitats, i que esperem “un cel nou i una terra nova”.

TOTES LES NOTÍCIES