El dia 24, enguany solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, seran ordenats a la Catedral, dos nous preveres al servei de la Diòcesi, Àlex i Jerrick, colombià i filipí, ben arrelats ja entre nosaltres. Serà una joiosa festa per al bisbe i tot el presbiteri que els acollim i per a tota la Diòcesi. Per la gràcia de l’Esperit Sant, seran fets representants de Crist, pastors missioners i germans que faran camí de servei humil i de fe amb tota l’Església. Pregueu per ells, estimeu-los i ajudeu-los sempre, perquè siguin bons sacerdots segons el Cor de Jesús!

Hem d’estimar molt els nostres sacerdots en aquests moments concrets que vivim. Potser la pandèmia i l’ambient secularitzat i fins hostil envers el celibat, influeixen per viure un cert decaïment i dificultats diverses. Ens cal retrobar i mantenir l’esperança com a virtut cristiana, la feble i petita esperança, que dona sentit a tot, que s’arrela en la gràcia de Déu i en la confiança en l’acció de l’Esperit Sant que és el do del Senyor que ens empeny: “rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem i fins als límits més llunyans de la terra” (Ac 1,8). Agraïm aquests dies el do que, per la imposició de les mans (cf. 2Tim 1,6), són tots els sacerdots i diaques, en bé del Poble de Déu.

Els sacerdots viuen el seu ministeri com a “sagrament de la proximitat del Bon Pastor”, entenent la “proximitat” com a virtut humana, actitud transversal i identitat sacerdotal. El Papa Francesc el passat 17 de febrer en el Simposi sobre el sacerdoci, va parlar de les 4 proximitats de tot sacerdot:

1. La proximitat a Déu, font constitutiva de la seva identitat. Els preveres han de ser homes de Déu per a tothom, revelar el seu rostre, i tenir intimitat amb Ell. Són elegits per Déu, porten la seva benedicció per sempre, i li han d’estar units, amb una vida espiritual seriosa i profunda que brolli del ministeri.
2. Proximitat amb el Bisbe. És pare, germà i amic del sacerdot. I aquesta relació es fa profunda amb l’obediència. L’art d’escoltar-se mútuament i cercar la voluntat de Déu amb altres, mai sols. Comporta exigència per als preveres i alhora per al bisbe. I fins també per a la comunitat, ja que tots obeïm a Déu.
3. Proximitat entre els mateixos sacerdots, amb fraternitat presbiteral. Acollir deliberadament ser sants amb els altres. Hi ha una íntima fraternitat sacerdotal que uneix sacramentalment els preveres entre si. Caldrà estimar-se, fomentar noves formes de fraternitat, per no viure ni estar sols. Amistat i fraternitat entre les generacions i viscudes des de la caritat pastoral, que es conjuga amb el celibat viscut madurament, i sols per amor.
4. La proximitat al Poble sant de Déu, que dona sentit de pertinença en la Diòcesi i arreu. Els sacerdots han de viure amb el poble, a prop seu, al servei dels qui els necessiten, vinculats amb la germana pobresa. Sempre oberts i vivint la misericòrdia, el servei, la paternitat envers tothom, amb esperit diocesà i estimació per tots, especialment els pobres, sense tancaments.

Donem gràcies per aquests dos nous preveres que ens regala el Senyor, que venen a estimar tothom amb l’amor misericordiós del Bon Pastor i abandonant-se amb confiança plena al Sagrat Cor de Jesús, que els ha elegit i els envia a servir i a donar la vida. Són ben conscients que porten aquest tresor en vasos d’argila, i que necessitaran de la gràcia de Déu i de l’amor real dels fidels.