En aquest mes de gener estem commemorant amb acció de gràcies el 175è. aniversari del naixement de Sta. Teresa de Jesús Jornet i Ibars, nascuda a Aitona (Lleida) el 9 de gener de 1843 i que fundà a Barbastre les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1872, per donar resposta als ancians pobres o malalts, que quedaven sols i sense empar. Morí a Llíria (València) el 26 d’agost de 1897, va ser canonitzada per Pau VIè. el 1974 i declarada patrona de l’ancianitat. La seva festa és el 26 d’agost. Fou una dona forta i intel·ligent, mestra nacional a Argensola (Lleida) durant uns anys, que després de provar la clausura, cercà una dimensió més activa de la caritat. Cooperà uns anys en les escoles fundades pel seu oncle, el beat P. Francesc Palau, carmelità exclaustrat, i després se li obrí el camí del servei i atenció entregada als ancians, unint-se a la fundació del canonge Saturnino López Novoa. I sempre fou entregada als ancians i molt feliç en aquesta dimensió activa de la caritat.

Ens cal retrobar l’amor a la vellesa i als ancians. I dedicar-los temps, energies, generositat, sigui dins la família o, si no es pot, a les residències que els acullen quan estan sols, malalts o quan tenen pocs recursos. El Papa Francesc ens hi anima quan afirma: “la saviesa que tenen els nostres avis és l’herència que nosaltres hem de rebre. Un poble que no custodia els avis, un poble que no respecta els avis, no té futur, perquè no té memòria, ha perdut la memòria”.

Visquem envers els padrins l’amor agraït i generós. És l’estil de les benaurances, paraules profundes de Jesús recollides en aquell bellíssim pròleg que St. Mateu col·loca a l’inici del Sermó de la Muntanya (Mt cc 5-6-7) i que descriuen una felicitat nova, plena de joia i de pau. Les benaurances són com el compendi de la llei nova del cristià, que portat per l’Esperit Sant, les intenta viure i complir per ser fidel a Jesucrist i ser “perfecte com el Pare celestial és perfecte” (Mt 5,48).

M’han fet arribar un text suggerent amb unes benaurances de l’ancià o del malalt, que ens poden fer bé a tots. Diu el mateix ancià o el malalt:

Feliços els qui em miren amb simpatia i em saluden.

Feliços els qui comprenen el meu caminar lent i les meves xacres.

Feliços els qui estrenyen amb afecte les meves mans tremoloses.

Feliços els qui em donen conversa i s’interessen per les meves coses.

Feliços els qui escolten les coses importants per a mi, de la meva història.

Feliços els qui no es cansen d’escoltar les coses que sovint tant repeteixo.

Feliços els qui aguanten les meves urgències o impertinències.

Feliços els qui em regalen part del seu temps.

Feliços els qui em fan companyia en la meva solitud.

Feliços els qui m’acompanyen en un breu passeig o em fan petits serveis.

Feliços els qui em comuniquen coses alegres i plenes de vida.

Feliços els qui no deixen que em desesperi ni em desanimi.

Feliços els qui m’ajuden a pregar o resen per mi.

Feliços els qui em fan sentir membre viu de la comunitat parroquial.

Feliços els qui m’ajudaran a ben morir… quan entri a la vida eterna, em recordaré de tots ells davant el Senyor!

Segur que aquesta felicitat Sta. Teresa Jornet la va viure exemplarment!