Estimar l’Església de Crist

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

La recent Visita ad limina dels bisbes de Catalunya ha estat una bella experiència de comunió amb el Successor de Pere, el Papa Francesc, i els organismes de la Santa Seu que col·laboren amb ell en el govern de l’Església universal. Tenir un llarg diàleg amb el Papa i celebrar l’Eucaristia a les basíliques edificades sobre els sepulcres dels apòstols Pere i Pau, ha significat refermar els lligams d’amor a l’Església i a la humanitat, i alhora renovar el compromís de servir-los com a bisbe, d’enfortir la comunió i la unitat eclesials, i treballar per establir el Regne de Déu.

En els diàlegs amb el Papa i amb els seus col·laboradors de la Cúria se’m va fer més ferma la convicció que vivim temps de nova evangelització, que cal sortir sense cansar-nos a anunciar Jesucrist i a sembrar l’Evangeli de la pau, de l’amor i de la justícia als homes i dones d’avui, els nostres contemporanis. Hi ha problemes i pecats antics i nous, certament, i atacs i desconfiances noves en contra, però també tenim oportunitats noves, i hi ha tantíssim bé en l’Església. Sobretot, no hem d’oblidar que la gràcia de Déu hi actua, i és més forta que el pecat i que el fracàs. No podem escatimar esforços ni excusar-nos en lamentacions paralitzadores. Crist guia i estima la seva Església, que és el seu Cos, i la protegeix i enriqueix constantment amb l’Esperit Sant. La humanitat necessita la fe i l’esperança de Jesús, i hem estat enviats a anunciar, a celebrar i a viure el goig de la fe i l’amor. És una vocació preciosa i no podem defallir.

Ja fa temps que sofrim un constant bombardeig de notícies negatives, que minen la confiança en l’Església i en els seus ministres i institucions. Res no ens ve de nou. Nostre Senyor ja ens ho va predir. Aprofitem les crítiques i no caiguem en el victimisme; cerquem entendre què hem fet malament, per convertir-nos i intentar esmenar-ho per al present i el futur. Humiliem-nos i fem penitència pels pecats dels cristians, però també combatem amb les armes de la veritat i la misericòrdia. St. Pau recomana: “Sigueu pacients en la tribulació… beneïu els qui us persegueixen… no torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom… No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé” (Rm 12,12ss).

Perseverem en els compromisos presos i visquem la fe amb agraïment. Per a viure units a Crist, no ens podem distanciar de l’Església, o mantenir-nos fora de la comunitat concreta i real dels creients, per més que costi o que en algun moment només se’n destaquin límits o pecats. Crist és inseparable de l’Església. Ja ho deia St. Pau VI el 1975 (Ev. nunt. n. 16): “Cal recordar això en un moment com l’actual, en què no sense dolor podem trobar persones, que volem jutjar ben intencionades però que en realitat estan desorientades en el seu esperit, les quals van repetint que la seva aspiració és estimar Crist però sense l’Església, escoltar Crist però no l’Església, estar en Crist però al marge de l’Església. L’absurditat d’aquesta dicotomia es mostra amb tota claredat en aquelles paraules de l’Evangeli: ‘el qui a vosaltres rebutja, a mi em rebutja’ (Lc 10,16). ¿Com serà possible estimar Crist sense estimar l’Església, essent així que el testimoni més bell donat a favor de Crist és el de St. Pau: ‘Crist va estimar l’Església i es va entregar a la mort per ella’ (Ef 5,25)?”.

TOTES LES NOTÍCIES