La relació que tinc amb les meves germanes són a través de diferents vies, ja que es tracta d’un vincle que cal crear des del naixement i que perdurarà per a la resta de les nostres vides.

Però la relació entre germanes és, per a mi, més especial ja que tenir unes germanes crec que hauria de ser com comptar amb unes companyes d’aventures, com una veritable amiga que t’acompanyi sempre.

Des que era petita, la mitjana, m’agradava cuidar-la en tot moment, vam compartir petites estones i mostres d’afecte l’una amb l’altra. Quan va venir la petita, per a mi, el poc que vaig poder tractar-la, era la joguina de casa.

I amb el pas del temps, a mesura que hem anat creixent, ens hem anat distanciant i no he pogut començar una relació de germanes, ni d’amigues entre totes dues.

Crec que després d’anys, hauríem de començar a desenvolupar una relació de complicitat. Com m’hauria agradat veure’ns més, fer plans, entremaliadures…

Però si alguna cosa he après de la relació amb les meves germanes, és que es van fer adultes i, quan ens veiem, de vegades hi ha més discussions, diferències, de les que hauríem de tenir.

Pateixo perquè m’agradaria que les tres estiguéssim més unides i mantenir aquest llaç que representa ser germanes, per a les coses bones i les dolentes i poder comptar les unes amb les altres, per a la resta de les nostres vides.

Potser no sempre he estat conscient de demostrar-vos el que signifiqueu per a mi. Moltes vegades no demostro el que sento per vosaltres, el meu cor em diu que us he d’estimar i ajudar quan ho necessiteu.

Una part important de la conciliació entre germanes, com a opinió personal, hauria de passar per acceptar que som persones diferents, que prenem decisions diferents i que no compartim, de la mateixa manera, les opinions.

M’agradaria de tot cor, donar-vos suport sense jutjar-vos en cap moment, ja que a mi tampoc m’agrada que em jutgin.

Penso que potser les meves germanes no prenen la decisió que m’agradaria, potser estan fent coses que jo mai faria, però són les seves vides i les seves decisions.

Això, per a mi, significa que no els hauria de dir que jo no ho faria així o aixà. O advertir-les dels perills que veig, però sempre recordar-les que tindran el meu suport, prenguin la decisió que prenguin i que, si s’equivoquen, soc aquí per a ajudar-les.

Saber que tinc les meves germanes em fa saber d’on pertanyo, d’on vinc. Per això em sento realment afortunada de saber que sou les meves germanes i volia que ho sapigueu. No sóc gaire expressiva i no demostro el que sento per vosaltres, però vull que estigueu convençudes que podeu comptar amb mi: avui, demà i sempre.

US VULL MOLT A LES DUES!