Estic tip fins al coll de baixar de la vorera perquè qui ve en sentit contrari no cedeix lloc. Estic tip fins al coll d’evitar topar amb qui ve cap a mi distret manipulant el seu mòbil. Estic tip fins al coll de rebre cops amb les motxilles dels passatgers que al bus viatgen drets. Estic tip fins al coll de que els primers seients del bus no són cedits a qui, per llei, correspon.
Estic tip fins al coll de que joves mancats de civisme, en el bus, posin els peus sobre el seient. Estic tip fins al coll de sentir sonar mòbils, parlar o mastegar en un acte un cop ha començat. Estic tip fins al coll de que em truquin a la porta o per telèfon quan soc a la dutxa o a la “tassa”.
Estic tip fins al coll dels eufemismes per a convertir els discursos en “políticament correctes”. Estic tip fins al coll de despertar i veure que, a la vetlla, he oblidat de posar el mòbil a carregar. Estic tip fins al coll de ser assetjat per la dependència en entrar a una botiga, només a mirar.
Estic tip fins al coll de rebre d’un estrany consells o suggeriments que no li he demanat. Estic tip fins al coll de tallar melons i síndries difícils de manipular a causa de llur gran volum. Estic tip fins al coll de veure les verdures germinar i brotar arrels abans de passar a consumir-les.
Estic tip fins al coll de sentir a prop, en veu alta, converses que només interessen als interlocutors. Estic tip fins al coll de fer passar gola avall converses sobre temes fútils, banals o intranscendents. Estic tip fins al coll d’haver de tractar massa sovint amb persones arrogants o condescendents.
Estic tip fins al coll de que les màquines de musculació no les netegin un cop han estat usades. Estic tip fins el coll de que per allò que ha millorat s’utilitzi el verb “patir” en lloc del de “gaudir”. Estic tip fins al coll de que la lletra “s” no sigui pronunciada com a doble, com estableix la norma.
Estic tip fins al coll de que la doble “s” no sigui pronunciada com a senzilla com correspon. Estic tip fins al coll de no recordar la complexa clau d’accés d’on guardo les de cada aplicació. Estic tip fins al coll que em tractin de “caballero” en lloc de “senyor”, com s’estila al país.
Estic tip fins al coll de que part de propis i estranys llencin deixalles on no correspon.
Estic tip fins al coll d’anar al dentista.