Avui començo amb un parèntesi per decebre els qui m’havien demanat de disseccionar tumultuós: no solament no té gaire interès filològic (del llatí tumere, ‘estar inflat’) sinó que no té res d’exòtic o d’inusual, com han semblat suggerir els mitjans destacant-lo amb tant d’entusiasme.]
    A Barcelona el terme estibador, d’ençà que tinc memòria, sempre ha anat seguit de la cua ‘del port’. “Sembles un estibador del port”, diuen els pares als fills quan es comporten grollerament (no sé si l’expressió existeix a les terres de secà. Al capdavall, aquesta feina és pròpia de l’àmbit portuari). En l’imaginari popular, l’estibador és un home rude i forçut, de maneres poc delicades. No en va és ofici exclusivament masculí, per bé que avui dia la feina és substancialment mecànica i no requereix una musculatura de Popeye. No em sorprendria gens que part de l’entusiasme amb què el poble ha acollit el boicot d’aquests operaris als piolins hi hagués un pòsit de sensualitat (l’equivalent del repartidor de cocacola aquell de l’anunci), el mateix que va catapultar a la fama el major Trapero.
    El verb llatí stipare significa ‘fer compacte, amuntegar’, i si amb el temps tota la família s’ha especialitzat en l’àmbit del transport marítim és a causa de les especials necessitats d’aquest sector. Com més compactes el fato més a compte et sortirà el viatge. Però de fet tu pots estibar qualsevol cosa que es pugui amuntegar i emmagatzemar, des de cireres dins d’un pot a llibres en una prestatgeria. Fins i tot es poden estibar éssers humans: “Han arribat dos tramvies estibats de gent”, és un dels exemples que dóna l’Alcover-Moll. Quan veiem arribar aquells vagons del metro que no hi cap ni una agulla diem que van atapeïts o plens a vessar, però també podem exclamar que van ben estibats.
    És per això que alguns lingüistes han proposat estendre el terme d’estibador als operaris de supermercat que reomplen les estanteries i que ara en diuen reposadors. Etimològicament és raonable (la primera accepció de reposar és ‘tornar a posar’), però pel que fa a l’ús, resulta una mica risible (un reposador, segons el DIEC, és un ‘lloc per reposar o per posar a reposar alguna cosa”. Aprofitant que, normativament, l’ofici encara no té designació oficial, no estaria gens malament agrair el gest dels nostres herois del port demanant al TERMCAT que modifiqui la proposta actual. Ni que sigui per evitar que al final, com passa massa vegades, s’acabi imposant el catanyol per la via dels fets, en aquest cas amb unreponedor grotesc.