Éssers humans sords o cecs

Algunes persones sordes o cegues es tenen estímuls sonors o restes visuals. No obstant això, altres no veuen ni escolten. Els problemes de comunicació de les persones sordes i cegues fan que necessitin ajuda per a la seva integració. Fa anys vaig fer un curs d’unes hores, de l’ONCE que em va agradar molt i em va ensenyar moltes coses interessants, de les quals, ni m’hagués imaginat.

Com actuar davant d’una persona sorda o cega? Què dir-li o com fer-ho? Les barreres de comunicació són patents, però no indestructibles.

Els objectius són dos: facilitar la comunicació i aconseguir que els que interactuen amb una d’aquestes persones se sentin segurs en fer-ho. Per a això, el tacte és un aspecte bàsic. El primer que hem de fer sempre és donar a conèixer la nostra presència tocant-li suaument a l’espatlla o al braç.

Si conserva una mica de resta visual, tractarem de col·locar-nos dins del seu camp de visió, cal identificar-se.

La comunicació es desenvolupa a través de diverses vies. El sistema dactilògic és la manera més bàsica i eficaç d’establir contacte, ja que permet lletrejar i, entre altres coses, es pot donar a conèixer el nom per presentar-se. Gràcies a l’audiòfon, es pot parlar mitjançant llenguatge oral, sempre amb una correcta vocalització, i si es conserva resta visual, convé mantenir-se en el camp de visió i és possible la lectuar dels llabis o la llengua de signes. En última instància, es poden escriure missatges en un paper blanc, amb lletres grans, frases senzilles i en tinta negra per a una lectura fàcil.

Un altre aspecte fonamental és el comiat, ja sigui definitiu o per un període de temps. L’altra persona ha de saber en tot moment si es troba sola o acompanyada. Quan sigui necessari desplaçar-se amb ella, caldrà deixar que agafi el braç de l’acompanyant i indicar la presència d’escales, un pas de zebra o un altre possible obstacle.

La incomunicació és el principal inconvenient a què s’enfronten les persones sordes i cegues per desenvolupar-se en l’entorn. Necessiten el suport de la resta de persones perquè la seva vida sigui el més normalitzada possible. L’accés a la feina o a una vida independent no sempre està a les seves mans. Algunes persones poden escoltar mitjançant l’ús d’audiòfons o tenen resta visual, però d’altres no responen a estímuls sonors ni tenen capacitat de visió.

Diversos programes els ajuden a viure de manera independent i comunicar-se amb altres persones

Per aconseguir la seva autonomia plena, requereixen l’ajuda d’especialistes i mètodes específics de comunicació. La superació de les habilitats diàries es comparteix amb personal format per a això i s’inicia des de la infància, ja que s’atén a cada persona de manera individual, d’acord a les seves pròpies característiques.

En diverses institucions es duen a terme tasques de mediació socioeducativa per promoure i donar suport a la comunicació de les persones sordes i cegues  perquè disposin de tot el necessari per gaudir de tots els seus drets humans. Es considera que la llibertat d’expressió és un dret bàsic, així com el dret a una educació de qualitat, l’accés a la informació, a les tecnologies, al servei d’intèrprets i guies, a la plena integració social i l’exercici de la cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.