El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha posat en relleu que quan es faci l’avaluació de l’impacte de la desjudicialització de les execucions es podrà valorar quina és la càrrega dels diferents batlles i avaluar si cal crear una secció especial de família o bé d’altres, com podria ser la laboral. Aquesta ha estat una de les constatacions fetes en el marc del debat de les reserves d’esmena presentades pel grup parlamentari liberal a la modificació de la Llei qualificada de la justícia i a través de les quals defensaven la creació d’una secció de família a la Batllia, que els membres del Consell Superior de la Justícia provinguessin del món judicial i que els ciutadans poguessin recórrer de manera directa al Tribunal Constitucional, tres qüestions que han estat rebutjades. Un cop debatudes aquestes tres reserves d’esmena s’ha procedit al debat de la modificació de la llei que, bàsicament, es fixa en les retribucions de batlles, magistrats i membres del Consell Superior de la Justícia, un fet que també han lamentat des del grup liberal, ja que tal com ha remarcat el conseller Jordi Gallardo es pot donar el missatge a la ciutadania que, tot i haver qüestions més importants relacionades amb la justícia que cal debatre, només s’han centrat en el tema salarial. Malgrat això s’han abstingut en la votació d’aquesta llei que ha comptat amb els dos vots en contra d’SDP. 

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha destacat que un cop s’han desjudicialitzat les execucions amb la posada en marxa del servei dels saigs i d’altres canvis que s’han tirat endavant es podrà dur a terme una avaluació de la càrrega de treball dels diferents batlles i, llavors, es podra valorar la conveniència de crear una secció de família a la Batllia. El ministre ha dit que “no es tanca la possibilitat” que es pugui crear aquesta secció així com d’altres, com podria ser una de laboral, però que per poder-ho fer cal una “reflexió serena” tenint en compte els canvis tirats endavant darrerament.

El ministre també ha recordat que per crear una secció d’aquestes característiques calen dos batlles i ha manifestat que aquest any s’incorporarà un de nou, que segurament anirà a la secció civil. El titular de Justícia ha fet aquestes manifestacions en el marc del debat a les tres reserves d’esmena que havien presentat des del grup parlamentari liberal al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la justícia i que pretenien que els membres del Consell Superior de la Justícia provinguessin del món judicial, que els ciutadans tinguessin accés directe al Tribunal Constitucional i que es creés una secció de família a la Batllia, tres qüestions que no han prosperat. En el primer dels casos, tant des d’SDP com des de la bancada demòcrata i el Govern s’ha posat en relleu que fer aquesta modificació aniria en contra del que marca la Constitució, un argument que el Govern i DA han mantingut també pel que fa a la proposta relativa al Constitucional. Pel que fa a la secció de família, SDP i PS han considerat que és necessària, mentre que des de DA i el Govern han insisitit en una reflexió més profunda.

Pel que fa a la votació de la modificació de la llei, i que bàsicament se centra en aspectes retributius de batlles, magistrats i els membres del Consell Superior de la Justícia, ha comptat amb els vots en contra d’SDP i l’abstenció dels liberals. SDP ha defensat que els salaris no s’haurien de fixar per llei qualificada, mentre que des del grup parlamentari liberal Jordi Gallardo ha lamentat que tot i haver qüestions més importants relacionades amb la justícia el debat se centri en els salaris i aquest pugui ser el missatge que es transmeti a la ciutadania.

Canvis al Consell d’Administració de la CASS
D’altra banda, s’ha rebutjat la moció presentada pel PS instant al Govern a què adoptés les disposicions necessàries per adequar la composició del Consell d’Administració de la CASS al que diposa la llei, ja que consideren que hi ha d’haver perfils sanitaris, laborals, econòmics i jurídics i que això ara com ara no es dóna. Des del grup parlamentari liberal s’ha donat suport a aquesta proposta ja que creuen que ara es complex aquesta disposició només al 50%, mentre que des d’SDP Sílvia Bonet ha manifestat que està d’acord en el fons però no en la forma ja que es podria haver presentat una proposició de llei per fer aquests canvis. De la seva banda, des de Demòcrates per Andorra argumenten que la llei s’està complint perquè no es fixa que aquests membres hagin de venir d’aquests àmbits sinó que parla de qui els ha de nomenar. Aquest debat ha derivat també en referències a la situació econòmica de la CASS i si prima més el punt de vista economicista, segons defensa Rosa Gili, del PS, o no és així.

Text i foto: ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada