El cap de Govern, Xavier Espot, ha presidit aquest dilluns la tradicional trobada de Nadal amb la premsa del país, amb qui ha fet un balanç de la situació política actual i de com s’encara la recta final de la legislatura.

A la trobada, a més del cap de Govern, hi ha participat el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover; el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy; i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que també han pogut conversar amb els representants dels mitjans de comunicació que han assistit a l’acte, el primer després de la pandèmia de la COVID-19.

Durant el diàleg amb els periodistes, Espot ha posat en relleu que el Govern està “plenament abocat” a fer front a les “dues grans preocupacions” de la ciutadania del país: l’habitatge i el poder adquisitiu. El cap de Govern ha anunciat que s’estan treballant amb noves mesures, que se sumaran a les que ja estan en vigor, des de la perspectiva transversal de la sostenibilitat. “Tots els ministres estan mobilitzats i treballaran fins al final de la legislatura en aquesta direcció. Tothom haurà de sumar esforços, des del Govern i des dels grups parlamentaris, per a poder millorar la situació de l’habitatge i també del poder adquisitiu”, ha afirmat, i ha reiterat que “no vull que quedi dubte que el Govern està molt implicat en aquestes problemàtiques”. “Estem perfectament connectats a aquesta realitat”, ha afegit.

En tot cas, el cap de Govern ha volgut recordar la importància d’activar “la palanca pública” i alhora la “palanca privada”, ja que el de l’habitatge és un “problema estructural”. “Hem de ser conscients que una part de la ciutadania ho estan passant malament”, ha afirmat, i, precisament per aquest motiu ha apel·lat a trobar punts de diàleg i d’entesa entre tots els grups parlamentaris per tal d’avançar en possibles respostes i “llançar un missatge positiu” a la població. També, Espot s’ha compromès a intensificar el contacte amb la ciutadania per a recollir els neguits i preocupacions en aquest àmbit.

Víctor Filloy ha fet un repàs de les accions que ha dut a terme el Govern al llarg del present mandat i que s’articulen al voltant de tres eixos prioritaris: la protecció de les persones i de les famílies, l’estímul del mercat i, finalment, la governança. Tot, tenint en compte el context socioeconòmic actual i els reptes de futur. El ministre ha recordat algunes de les mesures més destacades, referint-se, a tall d’exemple, a la pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatge, una mesura aplicada successivament des de 2019 i que ja protegeix gairebé el 80% d’habitatges d’Andorra amb la pròrroga. També s’ha referit a la flexibilització d’ajuts a l’habitatge de lloguer o la creació del Programa d’impuls per a l’emancipació dels joves.

Així mateix, pel que fa a la governança, Víctor Filloy ha recordat que en aquesta legislatura s’ha treballat per a assolir un sistema de gestió estable de l’habitatge a Andorra. El ministre ha destacat la posada en marxa de l’Institut Nacional de l’Habitatge, del Fons d’Habitatge o del sistema d’indicadors.

Justament, Filloy ha ressaltat que són aquests nous actors, juntament amb el Govern, els que han de gestionar l’habitatge protegit i el parc d’habitatges de promoció publica d’Andorra, que s’ha de nodrir dels edificis provinents del nou programa d’adquisició o arrendament a propietaris privats, així com de la promoció directa amb el projecte de la Borda Nova d’Andorra la Vella.

Tant Xavier Espot com Víctor Filloy han ressaltat la importància de polítiques com l’excepció de criteris d’habitabilitat per a reformar habitatges i de canvi d’ús d’establiments hotelers, l’excepció del tipus de gravamen de l’ITP del Govern per a adquisició d’habitatges destinats al mercat de lloguer, o l’IGI superreduit al 0% per l’activitat d’arrendaments d’habitatges. En total, gràcies a les polítiques dutes a terme al llarg de la legislatura, s’ha posat el mercat un total de 772 habitatges.

Pel que fa al poder adquisitiu, Espot ha recordat que recentment el Consell de Ministres va aprovar un paquet de mesures adreçades a millorar-lo. En concret, es proposa un augment del salari mínim del 7%, situant-se en els 1.286,13 euros. De fet, des del desembre del 2021, i tenint en compte l’increment que es va fer al mes de maig, el Govern ha incrementat el salari mínim en un 14%. “El Govern ha d’atendre la realitat polièdrica de la societat andorrana amb mesures equilibrades”, ha dit.

Abordant la problemàtica de l’habitatge i del poder adquisitiu, el cap de Govern i els ministres han coincidit a destacar la importància d’elaborar polítiques sempre sota el paraigua de la sostenibilitat. Una perspectiva que, tal com han apuntat els representants de l’Executiu, es recull a la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i de la Llei general de l’allotjament turístic.

Sílvia Calvó ha posat en relleu que l’objectiu d’aquest text és promoure el creixement sostenible de l’activitat urbanística, redefinint les polítiques i el model urbanístic del país en base a les possibilitats i capacitats de les infraestructures i els serveis públics actuals i futurs i en el respecte i la protecció de l’entorn natural.

En aquest sentit, el cap de Govern –que ha apel·lat a reforçar el treball coordinat entre l’Administració central i les comunals– s’ha congratulat perquè la normativa en matèria de sostenibilitat urbanística “ha estat un abans i un després”. Per a Espot es tracta d’un exemple que, respectant les competències pròpies i la independència de cada organisme, “tots som un i no podem continuar anant cadascú pel seu costat perquè tenim reptes compartits”.

Específicament, Sílvia Calvó ha abordat el procés que ha liderat el seu ministeri en relació amb l’increment de la sobirania energètica del país mitjançant l’impuls de diverses infraestructures per a la generació d’energia d’origen renovable.

Calvó ha explicat que les instal·lacions fotovoltaiques al país estan experimentant un creixement exponencial, passant de les 28 al 2015, a les 305 que s’esperen amb els projectes actualment en curs (multiplicat gairebé per 11 la xifra inicial). Aquests projectes permetran superar la barrera dels 10 MW instal·lats (multiplicant per 30 la potència respecte al 2015).

En termes de producció, el conjunt d’instal·lacions esmentades produirà al voltant d’11 GWh l’any, l’equivalent al 2% de la demanda elèctrica nacional. O el que és el mateix, la producció global permetrà satisfer el consum elèctric de més de 3.000 llars equivalents (6,7% del total d’habitatges del país), amb més de 30.000 plaques fotovoltaiques instal·lades al país.

En el marc de l’aposta per la transició energètica i l’increment de la sostenibilitat, la ministra ha emfatitzat els beneficis del Pla Renova, un programa destinat a atorgar ajuts a la ciutadania per a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables en l’edificació. De fet, la dotació pressupostària del Renova l’any 2022 (3,5 milions d’euros) s’ha multiplicat per 3,5 respecte a l’any 2015 (1 milió d’euros), i per gairebé 2 respecte a l’any 2021 (1,8 milions d’euros).

Amb aquest objectiu, Sílvia Calvó ha subratllat que aquesta legislatura s’ha aprovat un paquet normatiu que permet abastar tots els paràmetres de la sostenibilitat del país: Llei d’Economia Circular, Llei de conservació del medi natural, la Llei de contractació pública i la llei per a una major regulació del creixement urbanístic del país. A més, s’ha desplegat reglamentàriament la Llei d’Impuls de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic (Litecc).

Quant a les finances del Principat, Eric Jover ha assenyalat que el pressupost per a l’exercici 2023, el primer ordinari després de la pandèmia, reforça els pilars de l’Estat del benestar i que afronta la problemàtica de l’habitatge i del poder adquisitiu de manera ferma. Pel que fa a les relacions financeres internacionals, el ministre ha apuntat que durant la legislatura s’han ratificat i estan en vigor un Conveni per a eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i el capital i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal (CDI) amb Hongria i San Marino.

A més, s’ha ratificat al Consell General el CDI amb Croàcia. S’han signat i estan pendent de ratificació a les seus parlamentàries dels dos països els CDI amb la República Txeca i Mònaco. Finalment, s’han tancat les negociacions i estan pendents de signatura els convenis amb Països Baixos i amb Islàndia.