Espot anuncia mesures d’urgència per a estimular el mercat d’habitatges de lloguer a preu assequible

Xavier Espot intervenint davant del Consell General
Xavier Espot intervenint davant del Consell General (SFG)

El cap de Govern, Xavier Espot, ha obert aquest dilluns el Debat sobre l’Orientació Política al Consell General. En aquesta primera jornada, Espot ha pronunciat un discurs en el qual ha anunciat noves mesures urgents per a donar resposta a la situació actual del mercat d’habitatges de lloguer, que se sumen a les que l’Executiu ja ha posat en marxa per a estimular el mercat, incentivar la construcció i continuar protegint a les famílies.

L’objectiu, ha remarcat, és facilitar l’accés a l’habitatge a un preu assequible i, així, respondre a “una de les principals preocupacions dels ciutadans” i, alhora, garantir un creixement sostenible.

De fet, Espot ha manifestat que aquesta mateixa tarda de dilluns el Govern entrarà al Consell General pel tràmit d’extrema urgència el Projecte de llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i de la Llei general de l’allotjament turístic.

 

Un projecte de llei per a limitar durant dos anys les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic amb l’objectiu d’incentivar el mercat d’habitatge de lloguer

En el seu parlament, Xavier Espot ha concretat les diferents mesures simultànies que engloba el projecte de llei. Així, entrant al detall, el text estableix que, a partir de la seva entrada en vigor i durant un període de dos anys, se suspèn l’atorgament de noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic (HUT) en apartaments i estudis.

No obstant això, poden atorgar-se noves autoritzacions d’HUT en apartaments i estudis, sempre que s’acrediti que es compleixen els requisits per a ser classificat en la categoria de cinc estrelles. Aquesta excepció, així com el fet que el règim de suspensió temporal no s’aplica a HUT atípics, també permetrà potenciar la qualitat del sector turístic.

Precisament, en aquest període de dos anys l’Executiu haurà d’elaborar un estudi sobre la capacitat turística del país, que establirà els nous criteris en base als quals es podran autoritzar nous pisos turístics. I és que l’anàlisi haurà d’incorporar l’avaluació de les repercussions actuals i futures, econòmiques i socials, de l’activitat turística, tenint en compte les necessitats de la població nacional, dels operadors turístics i dels visitants, així com les consideracions mediambientals.

El cap de Govern ha assenyalat que “la pressió turística de la darrera dècada ha tingut un impacte clarament negatiu en el parc d’habitatges de lloguer residencial, ja que un nombre massa important s’han destinat a habitatges d’ús turístic que, certament, constitueix avui dia una activitat més rendible que el lloguer residencial”.

Espot ha subratllat que la Llei general de l’allotjament turístic va “suposar un pas endavant significatiu per a garantir la qualitat d’aquests habitatges d’ús turístic”, si bé “no ha impedit que continués aquest transvasament de pisos de lloguer a pisos turístics, en un context on precisament l’arrel del problema de l’habitatge que estem vivint és la manca d’oferta suficient d’habitatges de lloguer”. “No es tracta de limitar el creixement, sinó de reequilibrar aquells efectes secundaris negatius que pugui tenir”, ha afegit, reforçant alhora un model de turisme més sostenible i de qualitat.

 

Els Comuns hauran de disposar d’estudis per a adequar les previsions de creixement de població als recursos i a les infraestructures per a un desenvolupament sostenible

A més, Espot ha explicat que el mateix projecte de llei inclou l’aprovació d’unes directrius d’ordenació que donen un any als Comuns perquè disposin d’estudis de capacitat màxima de cada parròquia i adaptin els seus plans d’ordenació i urbanisme a les conclusions dels esmentats estudis.

Aquests estudis de capacitat de càrrega i edificabilitat global només es podran aprovar amb l’informe preceptiu i vinculant del Govern. I mentre els estudis no estiguin elaborats pels Comuns i aprovats pel Govern, les llicències d’edificació quedaran condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris competents en Urbanisme i Medi Ambient.

Tanmateix, quedaran exclosos d’aquest requisit, entre d’altres, les reformes, els edificis per a habitatge unifamiliar i els edificis per a habitatges de lloguer per tal d’incentivar aquell tipus de construccions que donen resposta a un dels principals problemes del país, com és l’accés a l’habitatge.

La finalitat d’aquesta mesura és, alhora que es fomenta la construcció d’habitatges de lloguer, trobar “un desenvolupament harmònic del país, per a la preservació del paisatge i per a evitar que el creixement econòmic destrueixi l’entorn”. “Cal trobar un equilibri que permeti el creixement econòmic sense destruir el medi natural i el paisatge, i on la protecció d’aquest entorn no comprometi el creixement econòmic”, ha afegit Xavier Espot.

D’aquesta manera, es fixarà el marc de referència de les polítiques urbanístiques comunals per a garantir un creixement sostenible, tenint en compte les tensions que pot provocar un increment desmesurat de la població en àmbits com ara l’habitatge, l’energia, la salut, l’educació o el medi ambient.

 

Increment de la inversió econòmica per als residents passius per tal de no afegir més tensió al mercat de l’habitatge

En paral·lel, Espot ha posat en relleu que des de l’Executiu es considera que “en el context actual convé ser encara més exigents a l’hora d’escollir el perfil de les persones que venen a residir a Andorra sense treballar o per a l’exercir-hi d’una activitat per compte propi”.

Per aquest motiu, el Govern i els grups parlamentaris de la majoria han acordat que, per via d’esmena a la Llei d’inversió estrangera, s’incrementi la inversió econòmica o el dipòsit que han de fer els residents passius i els residents per compte propi que decideixen instal·lar-se a Andorra: de 400.000 a 800.000 euros en el primer cas –amb limitacions quan la inversió es fa en béns immobles per a no afegir més tensió al mercat de l’habitatge–, i de 15.000 a 50.000 euros en el segon cas.

“El que cal és establir els mecanismes perquè la presència de residents i inversors internacionals tingui l’impacte més positiu possible en el dia a dia dels nostres conciutadans; és a dir: dotar-nos de les eines perquè el creixement sigui endreçat i equilibrat, no pretendre aturar-lo”, ha clos.

Posposat l’augment de la taxa verda per al gasoil de calefacció durant el 2023: alleugerir l’impacte de l’increment de preus en la factura de la calefacció a l’hivern

D’altra banda, Xavier Espot ha exposat que el Govern –tenint en compte l’impacte de l’augment de preus sobre els béns de consum i especialment sobre la factura de la calefacció l’hivern vinent– ha decidit posposar durant tot el 2023 l’increment previst de la taxa verda per al gasoil de calefacció.

TOTES LES NOTÍCIES