El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha dit que durant l’any vinent es posarà en marxa el Centre de Reeducació Intensiva per a infants i adolescents amb problemes de conducta i addicions a l’antiga residència Solà d’Enclar. El ministre, que ho ha contestat durant la sessió de tarda del Consell General, també ha afirmat, a preguntes del conseller del PS, Pere López, que és el lloc idoni pels seus espais externs, per la ubicació cèntrica i per ser propietat dels fons de reserva de jubilació de la CASS. Tot això, segons Espot, és important per aconseguir l’objectiu final de reinserir els joves a la comunitat. Una proposta que reafirma amb les declaracions que a principis d’enguany va fer el ministre quan va anunciar que es tiraria endavant el projecte.
Relacionat amb la temàtica, López ha preguntat pel que considera la precarietat laboral que pateixen els treballador del Centre d’Acollida d’Infants (CAI) per la falta d’estabilitat de l’equip de treball i el sous que es paguen. Davant d’aquests retrets, Espot ha explicat que el 2016 hi havia catorze treballadors i que ara en són 32 tot i que ha reconegut que la majoria són eventuals (23) i que s’han posat en marxa edictes per reduir aquest percentatge d’eventualitat. Per Espot, “dir que tothom cobra 1.000 euros al mes en sembla una afirmació una mica esbiaixada perquè hi ha diverses categories laborals” mentre que per López els salaris impedeixen que es cobreixen edictes i ha esmentat tres casos.
En aquest punt, Espot ha acusat López de “dir mitges veritats”, però ha reconegut que “cal una revisió dels llocs de treball” que ja s’ha començat a fer per la part alta, amb la cap d’unitat, fins arribar als monitors i al personal de suport. “Una de les primeres decisions que van prendre va ser posar una cuinera els caps de setmana ja que només n’hi havia una de dilluns a divendres”, ha afegit Espot, qui ha volgut diferenciar la problemàtica entre els casos apareguts els darrers mesos als mitjans de comunicació de la situació laboral del personal del CAI.
Tres investigacions a habitatges d’ús turístic
El juliol de l’any passat va entrar en vigor la Llei general de l’allotjament turístic i el nou servei d’inspecció que es deriva del text legal té entre mans actualment unes 50 inspeccions, 23 de les quals podrien derivar en una obertura i tres inspeccions ja s’han incoat. Totes elles relacionades amb apartaments d’ús turístic que s’han identificat i rastrejat a través de les plataformes en línia i que no estan inscrits en el nou registre que marca la llei. Així ho ha apuntat el ministre de Turisme, Francesc Camp, qui també ha explicat que al llarg d’aquest any i mig d’entrada en vigor del text legal el ministeri ha creat el servei i s’ha dotat dels recursos humans necessaris contractant dues inspectores. Un cop el sector turístic s’hagi pogut adaptar a la nova situació que marca el text legal, i de la mateixa manera que es feia anteriorment, es reprendran les inspeccions bianuals a tots els allotjaments turístics del país.
El conseller de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, ha recriminat al ministre que la llei no està solucionant les problemàtiques del sector i que “n’espatlla un per arreglar-ne un altre”, en una referència clara a la falta d’habitatges destinats a lloguer. També ha assenyalat que l’executiu no té comptabilitzats quants pisos han passat d’ús residencial a turístics amb la posada en marxa del text, una de “les grans virtuts d’aquesta llei”.
En una altra ordre de coses, durant la sessió de control el ministre de Finances, Jordi Cinca, ha reconegut, a preguntes del conseller liberal, Ferran Costa, que l’Enquesta d’Activitats Econòmiques de les Empreses impulsada per Estadística ha d’anar de la mà de mecanismes per facilitar la feina a les empreses més petites a l’hora de recollir la informació que l’enquesta demana. D’aquesta manera, ha intentat respondre a les inquietuts que la CEA va mostrar la setmana passada. De fet, Cinca ha exposat que actualment un 57,1% de les societats ja han contestat el qüestionari, el que representa que prop d’un 43% encara no ho ha fet. Aquest percentatge d’incompliment incrementa exponencialment en aquelles empreses petites.
La cimera, uns 2,5 milions d’euros
A preguntes de la consellera general de Liberals d’Andorra (L’A), Judith Pallarés, sobre el possible cost per organitzar la Cimera Iberoamericana del 2020, el cap del Govern, Toni Martí, ha apuntat que encara queden aspectes per definir i ha afegit que “en el pressupost 2019 hi ha destinat un milió d’euros però que, evidentment, no serà la quantitat final que podria ser d’uns dos milions i mig d’euros comparat amb el que va costar la trobada de Cadis”. Martí no ha descartat que hi hagi patrocinadors privats i que es comptarà amb la presència de cossos de seguretat dels països veïns, Espanya i França, que també podrien acollir algunes reunions sectorials, un tema que s’està negociant.
En un altre ordre de coses, el conseller del grup mixt, Pere López, ha preguntat pel pressupost de la Fundació Ramon Llull i pel retorn que tenen els seus premis per Andorra. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha respòs que el pressupost de la fundació és de 25.000 euros, dels quals 8.500 són aportats per Andorra. López ha fet referència, segons la seva opinió, al fet que la cerimònia de lliurament dels darrers premis va ser deslluida, cosa que ha estat replicada per la ministra destacant els mitjans de comunicació que se n’havien fet ressò.
