La justícia belga ha admès a tràmit una querella penal de Plataforma per la Llengua contra l’Estat espanyol per haver espiat diferents mòbils de membres de l’executiva de l’entitat, alguns dels quals a Bèlgica, infectant-los amb programari de ciberespionatge com Pegasus o una de les seves versions.

L’entitat va poder confirmar, gràcies a un peritatge, que diversos telèfons de membres de l’executiva (tots els que es van analitzar) havien estat infectats, i va decidir dur el cas a la justícia belga, atès que alguns havien estat espiats a Bèlgica i perquè la justícia belga podia ser una nova via per a investigar aquest “atac polític de primer ordre”.

“Ara sabem que no només tenim dos estats en contra del català, sinó que, com a mínim, un d’ells també està en contra de l’ONG del català“, ha dit Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, durant la roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya en què s’ha explicat el cas. A més d’Escuder, la roda de premsa ha comptat amb les intervencions de Rut Carandell, directora de l’entitat, i Josep Jover, advocat especialitzat en dret de la Unió Europea, que ha coordinat l’estratègia judicial amb l’advocada belga Catherine Forget. 

L’entitat celebra que la justícia belga hagi admès a tràmit la querella i espera que la investigació serveixi per a obligar l’Estat espanyol a identificar els responsables de l’espionatge i per a aclarir si s’ha saltat els procediments legals per a intervenir telèfons a altres estats de la Unió Europea. Cal tenir en compte que el peritatge presentat amb la querella va poder detectar que el telèfon responsable de la infecció és espanyol i que el tipus de programari de ciberespionatge detectat només pot ser comprat pels estats.

Per a Plataforma per la Llengua, l’espionatge dels mòbils dels membres de l’executiva, tots ells activistes voluntaris, és un atac a la defensa del català i suposa una vulneració dels drets individuals dels ciutadans que, de manera desinteressada, dediquen el seu temps lliure a la defensa de la llengua.

L’entitat és una ONG amb més de 25.000 socis que, des de fa 30 anys, treballa per a promoure la llengua com a eina de cohesió social en tots els àmbits de la vida i arreu del domini lingüístic: per això, a més de defensar la llengua a escala europea i mundial, té presència als quatre estats del domini lingüístic català: l’espanyol, el francès, l’andorrà i l’italià. El fet que un estat hagi decidit espiar una entitat que es dedica a la defensa dels drets dels catalanoparlants evidencia que la llengua continua sent un dels seus principals cavalls de batalla. Per això, malgrat aquest atac, l’entitat continuarà treballant com fins ara en la defensa d’una llengua minoritzada com és el català.

Els dictàmens pericials constaten que diversos mòbils van ser espiats i que alguns van ser espiats a Bèlgica

Plataforma per la Llengua va encarregar el peritatge informàtic de diversos mòbils de membres de l’ONG l’estiu del 2022, després de sospitar que podia haver estat espiada. L’informe dels pèrits, que es va acabar a la tardor, va confirmar que tots els dispositius analitzats havien estat infectats i, en els casos en què el sistema operatiu del mòbil ho va permetre, es va arribar a identificar el mòbil espanyol responsable dels atacs.

El programari de ciberespionatge que s’hauria fet servir, fos Pegasus o una de les seves versions, va permetre als atacants accedir a dades i documentació personal dels espiats, i a canals de comunicació com correus electrònics o missatgeria instantània. Tenint en compte que aquests programaris només poden ser comprats pels estats, l’entitat va decidir dur el cas a la justícia belga en lloc de l’espanyola, amb la voluntat d’aconseguir una investigació independent fora de l’Estat espanyol. 

Bèlgica investigarà si Espanya s’ha saltat els procediments de la Unió Europea per intervenir telèfons dins i fora del territori estatal

Amb l’admissió a tràmit de la querella, el Jutjat d’Instrucció del Tribunal de Primera Instància francòfon de Brussel·les ja ha començat a investigar els procediments que s’han seguit per a intervenir els telèfons mòbils dels membres de l’entitat i per a identificar-ne els responsables. La investigació, que va a càrrec de la policia judicial belga, demanarà a les autoritats policials i judicials espanyoles que identifiquin els responsables del mòbil que va infectar els telèfons, segons els dictàmens pericials.

A més, s’ha demanat al jutjat que s’adreci a l’organisme europeu competent, Eurojust, per a comprovar si l’Estat espanyol va tramitar les sol·licituds necessàries d’escolta dels telèfons en territori belga. Segons la normativa europea, si un estat vol intervenir legalment un telèfon, ho ha de fer a través d’una petició a Eurojust, que té la seu a la Haia, als Països Baixos, mitjançant una carta específica. Cal tenir present que intervenir un telèfon només es pot fer en uns supòsits concrets i els motius han de ser lícits.

La querella de l’entitat imputa a l’Estat espanyol la comissió de sis delictes previstos a la normativa belga

Plataforma per la Llengua denuncia l’Estat espanyol per haver comès sis delictes segons la legalitat belga: la intromissió en el sistema informàtic dels telèfons mòbils, la ingerència arbitrària en les llibertats fonamentals dels espiats, la intercepció de missatges dels mòbils i la violació de les dades informàtiques, el secret de les comunicacions i el secret de les comunicacions electròniques, en particular.

L’entitat recorda que l’article 550 del codi penal belga sanciona qui accedeix a un sistema informàtic sabent que no està autoritzat per fer-ho, i que l’article 314 del mateix codi penal sanciona qui intercepta, enregistra o publica les comunicacions no accessibles al públic si no hi intervé i no té el consentiment de tots els participants. A més, l’article 124 de la Llei de 13 de juny de 2005, relativa a les comunicacions electròniques, també sanciona penalment diferents comportaments contraris al secret d’aquestes comunicacions, com els que l’entitat denuncia.

L’ONG del català espera que la justícia actuï amb contundència i que s’aclareixin tots els fets relacionats amb aquest cas. L’entitat recorda que tant la privacitat dels ciutadans com la protecció de dades són drets fonamentals reconeguts a Europa que han de ser garantits en qualsevol circumstància, i que els qui els violen han d’enfrontar-se a les conseqüències legals corresponents.

La roda de premsa en la qual s’ha informat del cas es pot seguir en aquest enllaç.