Espècies en perill d’extinció: Mussol comú

Un exemplar de mussol comú (Gencat.cat)
Un exemplar de mussol comú (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

El mussol comú és una espècie típica d’espais oberts agrícoles, àmpliament repartida per tot el territori català menys al Pirineu i Prepirineu. El canvi de pràctiques agrícoles extensives per intensives ha causat una davallada tant de la seva població com de la distribució a tot Europa. Com a espècie se la cataloga de vulnerable.



Hàbitat

  • Espècie generalista d’espais oberts per sota dels 800 metres d’altitud. Defuig de zones humides, masses forestals i ambients de muntanya. Ocupa el territori de cria tot l’any, i fa el niu en forats d’arbres i marges pedregosos.

  • Pel que fa a ambients antròpics, utilitza tota mena de conreus extensius ben conservats, cereals, oliveres, garrofers, etc. Utilitza masos abandonats i altres edificacions per a fer niu. De fet, selecciona aquests ambients davant d’altres espais oberts més naturals. El seu hàbitat preferit, doncs, és un mosaic agroforestal mediterrani amb abundància d’arbustos, com ara, marges vegetals entre parcel·les de conreus o murs de pedra seca, per a utilitzar-los com a perxes de caça.

  • Altres hàbitats antròpics que ocupa de manera menys freqüent són zones periurbanes i urbanes.



Distribució

  • A Catalunya és una espècie resident que es pot trobar arreu del territori a excepció del Pirineu. Tot i això, durant l’últim Atles d’ocells nidificants es van trobar evidències de cria al massís del Cadí i a l’Alt Urgell. Els seus requeriments ecològics fan que les màximes densitats poblacionals es trobin a planes interiors i litorals, com la Plana de Lleida, les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i la Plana de l’Empordà.

  • De la mateixa manera que moltes altres espècies d’espais oberts a Catalunya, la seva tendència és regressiva. Concretament, ha perdut entre un 22 i un 29% de la seva distribució des dels anys vuitanta del segle passat, tot i que des de l’inici del segle XXI s’ha suavitzat aquesta davallada.

  • A la resta de la península Ibèrica, gaudeix d’una àmplia distribució contínua, menys a les zones muntanyoses. Tot i això, es comença a notar un cert grau de fragmentació. Tot i que es qualifica com a espècie comuna, ha perdut també un 22% de la seva distribució a Espanya en només 20 anys.

  • Àmpliament distribuït per tota la meitat sud del Paleàrtic. Malgrat tot, ha perdut molts territoris, sobretot a Alemanya, Suïssa, la República Txeca, Àustria, Polònia, entre altres. No és cap excepció de la davallada de les espècies d’espais oberts a Europa.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]