Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La llúdriga, com la resta de mustèlids semiaquàtics, té el cos adaptat a la natació: cos allargat, potes curtes amb membranes interdigitals en mans i peus, i cua potent per a impulsar-se. Presenta pelatge clar uniforme i una taca blanca a la gola, i pesa entre 4 i 8 kg, segons el sexe. Menja principalment preses aquàtiques com ara peixos, crancs de riu i amfibis. Les últimes dècades, la llúdriga ha passat de trobar-se en una situació extrema a ser present a la major part dels ecosistemes aquàtics de Catalunya i Andorra.
Hàbitat
- Com a espècie semiaquàtica, és una habitant estricte de rius, llacs, llacunes i aiguamolls. Les aigües han de tenir prou qualitat i s’ha de conservar una bona estructura ripària de les vores. La llúdriga ha estat considerada un bioindicador de l’estat dels sistemes fluvials.
- Viu en tot tipus d’ambients aquàtics continentals prou ben conservats, i al litoral tant atlàntic com mediterrani. De manera sedentària es troba des del nivell del mar fins a més de 2.000 metres d’altitud, i fins i tot, als 2.400 metres. La presència es veu molt condicionada per la disponibilitat d’aliment, al qual pot accedir estacionalment en funció de la presència de neu i gel, i de la reproducció de diverses espècies d’amfibis i peixos.
Distribució
- Les principals poblacions ibèriques han estat, durant tot aquest temps, les situades a l’oest i nord de la Península Ibèrica, concretament a Galícia, Extremadura, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, i Extremadura, amb connexió amb la gran població portuguesa. A partir de mitjan anys vuitanta, quan va arribar als mínims poblacionals, l’espècie va iniciar un lent procés de recuperació a determinades zones, especialment en direcció sud y est, avançant per les zones mediterrànies.
- Des de 1995 fins al 2001, als rius Muga i Fluvià, nord-est de Girona, es van alliberar exemplars procedents d’Astúries, Extremadura i Portugal, amb la qual cosa s’ha establert una població estable que també es va expandir cap al oest i sud de Girona i Barcelona. Estudis preliminars sobre la seva variabilitat genètica (a partir de l’ADN mitocondrial) demostren una estructura molt homogènia i similar a les de la resta d’Europa, a excepció de les illes Britàniques.
- Actualment, després del IV sondeig nacional realitzat als anys 2014-18, la llúdriga és present a totes les conques catalanes, excepte rius mediterranis com el Foix i el Gaià. Ha arribat a moltes zones de costa a Girona i també a Barcelona, com les desembocadures del Besòs i el Llobregat. És troba al riu Francolí i arriba al delta de l’Ebre. També sovinteja al Principat d’Andorra.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.