Aquest és el tema i la invitació del Temps ecumènic de la Creació 2022 que va començar el dia 1 de setembre i es clourà el dia 4 d’octubre, festa de St. Francesc d’Assís. És un moment especial perquè tots els cristians preguem i cuidem junts la nostra casa comuna, i una oportunitat per a conrear la nostra “conversió ecològica”, com a resposta a la “catàstrofe ecològica” anunciada per sant Pau VIè. ja el 1970.

La veu de la Creació és un cant dolç que lloa el Creador i, alhora, és un que es queixa del maltractament humà. El cant dolç convida a practicar una “espiritualitat ecològica”, atenta a la presència de Déu en el món natural, ja que no estem desconnectats de les altres criatures.

Per als deixebles de Crist aquesta experiència lluminosa reforça la consciència que “tot ha vingut a l’existència per mitjà de la Paraula i res del que existeix no hi ha vingut sense ella” (Jo 1,3). En aquest Temps de la Creació, tornem a pregar a la gran catedral de la creació, cantant amb totes les criatures: “Que tot el que respira lloï el Senyor” (Sl 150,6).

Malauradament, aquesta cançó dolça va acompanyada d’un crit amarg. És la germana mare terra la que clama. A causa dels nostres excessos consumistes, gemega i suplica que aturem els nostres abusos i la seva destrucció. Són, doncs, totes les criatures les que criden i també són els més pobres entre nosaltres els que criden. Exposats a la crisi climàtica, els pobres són els qui més pateixen l’impacte de les sequeres, les inundacions, els huracans i les onades de calor, que segueixen essent cada cop més intensos i freqüents.

A més, criden els pobles nadius. Degut als interessos econòmics depredadors, els seus territoris ancestrals estan essent envaïts i devastats per tot arreu, i llencen “un clam que crida al cel” (Estimada Amazònia, 9). També els joves criden, exigeixen que limitem el col·lapse dels ecosistemes del nostre planeta.

Cal penediment i canviar els estils de vida i els sistemes perjudicials, amb una relació diferent amb els altres i amb la creació. L’estat de degradació de la nostra casa comuna mereix atenció. Com a persones de fe, sentim la responsabilitat d’actuar en el nostre comportament diari, en consonància amb aquesta necessitat de conversió personal i comunitària. També la comunitat de nacions està cridada a comprometre’s, amb un esperit de màxima cooperació, especialment en les reunions de les Nacions Unides dedicades a la qüestió mediambiental.

La cimera sobre el clima COP27 al Caire (Egipte) el proper novembre, espera aplicar el límit de l’augment de la temperatura a 1,5°C. A la base de tot hi ha d’haver l’aliança entre l’ésser humà i el medi ambient, mirall de l’amor creador de Déu. Alhora, la cimera COP15 sobre la biodiversitat, que se celebrarà el desembre al Canadà, oferirà a la bona voluntat dels governs una oportunitat important per a adoptar un nou acord multilateral que aturi la destrucció dels ecosistemes i l’extinció de les espècies.

Està naixent una nova mentalitat respectuosa amb l’ecologia i molt preocupada pel canvi climàtic. La calor desmesurada del passat estiu i els fenòmens naturals tan extrems que estem patint arreu del món, ens porta a l’oració. Preguem perquè les cimeres COP27 i COP15 puguin unir la família humana per a abordar amb decisió la doble crisi del clima i la reducció de la biodiversitat.