Escòcia i Andorra fan un intercanvi de coneixements entre fallaires

Tres membres de l’associació Stonehaven visiten aquests dies el país per conèixer la tradició de la cremada de les falles. Aquest divendres, han elaborat una falla seguint la seva tradició per poder mostrar-la als fallaires andorrans. La visita vol ser un intercanvi de cultura i de coneixements entre les dues associacions, que celebren unes festes molt similars a 2.200 quilòmetres de distància.

El primer contacte entre les dues cerimònies el va fer l’Associació de Fallaires d’Andorra, quan va descobrir que a la localitat escocesa d’Stonehaven, propera a Aberdeen, es feia una festa molt semblant a la cremada de falles per celebrar el solstici d’hivern. “De seguida van voler venir a conèixer les nostres ‘fireballs’”, comenta el fallaire Ramon Tena, que va contactar amb ells i que els acompanya durant aquests dies. Un cop a Andorra, el cònsol menor d’Andorra la Vella, Marc Pons, els ha rebut a Casa Comuna.

“No pensàvem que hi hagués algú tan boig com nosaltres per fer rodar ‘fireballs’ per sobre del cap i, quan vam conèixer a la gent d’Andorra, vam veure que ja no estàvem sols”, explica Martin Sim, president i fundador de l’Stonehaven Fireball Association. En la seva visita a Andorra s’han quedat sorpresos al veure tantes semblances entre les dues festes, però també en la història de les dues tradicions. “Ja creiem que era una cerimònia similar, però quan vam arribar aquí vam veure que s’assemblava encara més”.

Tot i que les dues tradicions s’assemblen, la principal diferència és la forma en què elaboren la bola de foc. Mentre que la falla d’Andorra està feta de paper, lligada amb una malla i enganxada a una cadena, les ‘fireballs’ escoceses estan fetes amb una malla més espessa i a l’interior tenen fustes embolicades amb trossos de roba, que fan que la ‘fireball’ pugui arribar a cremar fins a mitja hora. A l’extrem hi posen un filferro al qual, per evitar que es trenqui amb la calor, incorporen un sistema de politges, amb l’objectiu de poder girar la bola sense perill. A l’extrem hi un mànec fet amb un tub de coure per poder portar-les d’una forma més còmoda. Una altra diferència és el pes dels objectes, d’un o dos quilos per als fallaires andorrans i fins a vuit quilos per als escocesos.

Durant la nit de Sant Joan, els membres d’Stonehaven també faran rodar les seves boles de foc a la cercavila. “És un honor formar part de la vostra celebració però volem veure-la des de fora per aprendre coses i emportarnos-les a casa”, comenta Sim; “és per això que només participarem en una part de la festa”.

Les Stonehaven Fireballs és una cerimònia que se celebra a la localitat del mateix nom, a l’est d’Escòcia, la nit del 31 de desembre a l’1 de gener, quan els escocesos fan rodar les boles de foc per celebrar el solstici d’hivern. Per evitar situacions perilloses amb la neu i el gel, escampen sal i sorra pels carrers, però ni la pluja ni les ratxes fortes de vent els han aturat de fer la festa perquè, com ells diuen, “mai fa tan mal temps com per parar-nos”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada