Aquesta és una proposta curta i a l’abast de tothom que ens permetrà visitar un indret sorprenent del terme de Capafonts. Començarem el nostre recorregut per la bonica però cargolada carretera local TV-7041 que enllaça Alcover amb la C-14 entre Montblanc i Reus, o per la C-37 que ve de Valls (a 23 km des d’Alcover). També s’hi pot arribar per la T-704 venint per la carretera Prades-Alforja. S’hi arribi per on s’hi arribi, Capafonts és una petita i bella població situada a 750 m d’altitud, a la capçalera de la vall del riu Brugent, en ple massís de les muntanyes de Prades, on destaquen els relleus encinglerats dels Motllats, al sud-est del terme. El paisatge boscós, solcat aquí i allà pels conreus, guarda la bellesa pròpia d’una natura encara harmoniosa.

S’ha de baixar des de Capafonts per la carretera d’Alcover, o pel camí que va en direcció est fins al pronunciat revolt que descriu aquesta carretera sota la població. Una pista senyalitzada surt des d’aquesta corba en direcció sud-oest i baixa suaument cap a la riera d’Horta seguint l’indicador La Mussara per la font de la Llúdriga. El camí desemboca en un gual cimentat on conflueix perpendicularment amb una altra pista i per on baixa l’aigua de la riera. Es gira a l’esquerra i es continua pel camí principal deixant petits trencalls que condueixen als horts que s’estenen entre la pista i la riera.

Quan haurem caminat un kilòmetre aproximadament, arribarem a una bifurcació i a la dreta pujarem un trencall per endinsar-nos al bosc; cal seguir recte passant pel marge el cadenat que impedeix el pas dels vehicles.

El camí es va apropant al curs de la riera, es deixa un trencall a l’esquerra, que es dirigeix a les Tosques, i s’arriba al punt on neix el sender que puja a la Mussara per on seguirem després. De moment, es deixa de banda, a mà dreta, i es continua caminant fins al final de la pista, situat uns 150 metres enllà, on, a l’esquerra, passat el llit de la riera, es troba la font de la Llúdriga en un indret especialment frondós. Després de fer-hi parada, es recula fins al senderó anunciat i es pren cap a l’esquerra, pel bell mig del bosc. El sender puja fortament i en troba un altre que continua cap a l’esquerra. Aviat se superen dos revolts molt pronunciats i costeruts i el camí es torna planer. No gaire lluny, al fons del barranc, es pot veure la impressionant cúpula natural de la cova de les Gralles, destí de la caminada.

Una mica més endavant trobem una desviació. A la dreta hi ha el camí que continua fins al cap de la serra dels Motllats i fa cap a la Mussara. Agafarem el de l’esquerra que ens conduirà a la cova de les Gralles en pocs minuts.

Al cap de poc, a 450 metres, el camí mor al llit del barranc. S’ha d’anar remuntant el curs del torrent entre blocs de pedra i troncs d’arbres caiguts. 100 metres amunt cal restablir-se dempeus sobre el marge dret, seguint la direcció de l’itinerari, i passar pel bell mig de dues obertures, la primera ben estreta, badades entre els grossos blocs de pedra que barren l’accés a la cova de les Gralles, on s’arriba finalment.

El lloc, d’una grandiositat sorprenent, convida al silenci i al recolliment. Es tracta d’una enorme balma excavada per l’aigua del torrent de la font Nova, un amfiteatre natural tancat per una cúpula semiesfèrica situada a uns 60 metres del terra. A sota, una delicada formació de travertí, o pedra tosca, emergeix de la platja fluvial. Depenent de l’època, el degotall del torrent pot esdevenir un petit salt d’aigua que arriba en forma de pluja. Es retorna pel mateix camí.