Esbirro de l’oligarquia

Hi ha mots que són com selfies. Que retraten més qui els fa servir que no pas la cosa o persona que designen. Aquests dies passats de foc creuat entre les files sobiranistes se’n van dir uns quants de gruixuts, però, com sol passar, els espetecs més grossos van mig tapar els més discrets.
    El terme oligarquia sobreviu en dos o tres subgèneres molt concrets:la historiografia econòmica, l’anàlisi política dels moviments anticapitalistes i la retòrica precisament dels anticapitalistes. Per a bona part de la població és un terme en desús (si no directament desconegut), però l’esquerra trencadora l’arrossega des de l’explosió progre dels seixantes i encara n’és un dels tòtems. Jo no el tinc incorporat al meu repertori quotidià però li reconec la virtut de ser molt, com ho diria?, cinematogràfic. Sento dir oligarca i immediatament, no hi puc fer més, em ve al cap un dolent de pel·li de James Bond, un Putin de ficció. El magnat rus, l’oligarca per excel·lència.
    De compostos acabats en –arquia n’hi ha una desena, tots relacionats amb formes de govern, ja que aquest sufix grec vol dir ‘guia’. La majoria força coneguts (anarquia, autarquia, monarquia, jerarquia…) tot i que els més bonics són dos d’exòtics: panarquia i poliarquia. En el cas concret del nostre convidat d’avui, el prefix que s’anteposa a –arquia també prové del grec, oligos (‘poc, petit’), per això la unió que en resulta significa ‘govern de pocs’.
    I si oligarquia ja és un terme poc usat, amb cert regust d’antiquat i escassíssim de família (dos derivats i prou), què dir d’aquest altre epítet que li han dedicat a l’antic president? Esbirro encara és més marginal i viu una vida quasi clandestina (de fet és orfe i fill únic, sense cap parent), però en canvi pot brandar una etimologia molt més bonica. Pareu atenció: prové de birrus, variant del llatí burrus, que no vol dir el que sembla sinó ’roig’, a causa del color de la vesta que en època medieval duien els agutzils, el càrrec que el diccionari Labèrnia, el primer de recollir-lo, li atribueix. Perquè entre nosaltres l’esbirro viu fora de la llei, convertit en un sicari de novel·la negra, però en canvi hi va néixer ben endins, tal com descriu prefectament la definició d’algutzir: “Oficial encarregat de fer complir la llei de l’administració de justícia en nom del rei o de les constitucions”. Qui sap si la mutació no va tenir lloc durant el seu pas per l’italià, l’estadi etimològic intermedi (burrus-birrus-birro-sbirro-esbirro), on el terme és usat col·loquialment per referir-se als agents de policia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.