La reproducció de la parella de trencalòs que nidifica a Andorra tampoc s’ha pogut completar enguany amb èxit. Una caiguda de gel o de pedra prop del niu hauria espantat la mare i aquesta hauria aixafat l’ou que havia post. L’any passat, segons ha explicat el cap de la unitat de Fauna del Departament de Patrimoni Natural, Jordi Solà, ja no es va produir cap naixement d’aquesta espècie. Un dels motius, ha apuntat, és que la femella és diferent d’altres anys, ‘és més jove i més inexperta’.

El 6 de gener la parella de trencalossos que nidifiquen a Andorra va pondre dos ous i el naixement dels polls s’esperava per a finals de febrer. La caiguda de neu abundant i la formació de gel van fer, però, que el 6 de març les càmeres que vigilen el niu detectessin un ‘accident fortuït’, segons ha explicat el cap de la unitat de Fauna del Departament de Patrimoni Natural, Jordi Solà.

Aquell dia, ha indicat, la femella estava covant un ou quan es va sobtar pel soroll de la caiguda de gel o pedra a prop del niu. A causa del seu espant, l’au es va girar i va aixafar l’ou, ha lamentat.

Pel que fa a l’altre ou, el niu tenia ‘bastanta vegetació’ i des de feia dies els tècnics veien que el trencalòs només girava un ou i no veien l’altre, ha manifestat Solà.

Aquest baix èxit en la reproducció és una ‘tònica general als Pirineus’, ha comentat el cap de la unitat de Fauna. ‘Hi ha poques parelles que cada any portin la reproducció amb èxit’, ha afegit.

Solà ha reconegut que l’any passat ja no hi va haver cap naixement, de manera que enguany seria el segon any sense cap poll. Un dels motius que podria incidir en aquesta manca de natalitat, ha assenyalat, és que la femella actual és diferent a la d’altres anys i creuen que és ‘més jove, i per tant més inexperta’. Aquesta característica fa per exemple que en lloc d’estar covant deixi el niu sol algunes estones, el que suposa un perill perquè hi poden entrar corbs o l’ou es pot tornar infèrtil, ha argumentat.

De fet, Solà ha indicat que en aquesta espècie és ‘relativament normal’ i ‘més si hi ha una femella jove’ que els resultats siguin els que són.

El fet que a Andorra només hi hagi una parella que nidifiqui no és significatiu ja que és una espècie de la qual se n’ha de parlar a nivell pirinenc i hi ha parelles que nidifiquen a prop de la frontera andorrana.

Com a conseqüència de la disminució d’ovelles a la muntanya i, per tant, de recurs alimentari, els tècnics fan aportacions suplementàries, sobretot a l’hivern, amb les restes de cabres o corder que els proporciona l’escorxador nacional. Amb tot, hi ha parelles properes que aprofiten aquestes aportacions però nidifiquen en llocs on no hi ha altres parelles. A més, han d’anar canviant de niu perquè es vagi sanejant i desparasitant després de l’època de reproducció, ha apuntat Solà.

Malgrat això, el cap de la unitat de Fauna ha destacat que en els darrers anys s’ha fet una tasca important de recuperació de l’espècie, tant als Pirineus com a altres zones.

(Foto: ADN-Govern)