Coincidint amb els dotze anys de declaració de l’arxiu del Tribunal de Corts com a bé moble d’interès cultural (26 de gener del 2005), l’Arxiu Nacional d’Andorra, a través d’Arxius en línia, posa a l’abast del públic 815 documents notarials datats entre els anys 1393 i 1804. La iniciativa s’emmarca en la voluntat d’Arxius en línia d’ampliar progressivament els fons documentals històrics d’abast públic, a través la xarxa.
El fons notarial del Tribunal de Corts aplega els protocols notarials, llibres especials i escriptures, un total de 394 volums, redactats per 41 notaris i escrivans dels quals 14 són eclesiàstics i 27 són notaris públics que actuen per autoritat dels dos consenyors. Aplega, doncs, la documentació conservada a l’escrivania pública de les valls d’Andorra, la qual es documenta almenys des de l’any 1394.
El fons del Tribunal de Corts es compon de dos seccions: la judicial i la notarial, ja que a l’arxiu de l’antiga Cúria s’hi custodiava la documentació produïda pels tribunals de justícia i els instruments i protocols notarials. A Andorra, el notariat, com a dipositari de la fe pública, i com era usual també en altres llocs, tenia una doble funció: la de notaria pròpiament dita i la de legalitzar les actuacions judicials com a secretaris de les batllies i del Tribunal de Corts.
D’altra banda, a partir del segle XVIII es produiran canvis importants en la pràctica notarial a les valls d’Andorra: d’una banda, el 1769, els rectors de les parròquies deixaran d’autoritzar escriptures -a excepció dels testaments i les darreres voluntats- i de l’altra, en algun moment a partir de la segona meitat del XVIII, es nomenen dos notaris, i cada un actuarà per autoritat d’un consenyor.
Es recorda que entre els anys 1978 i 1980 es va transferir tot l’arxiu al Tribunal de Corts instal·lat en unes dependències de la quarta planta de l’edifici de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a Prada Ramon. L’estiu del 1989 es va fer una petita intervenció en el fons dipositat i es va valorar i avaluar el fons documental per preparar-ne la transferència a l’Arxiu Nacional. Fins al març de 1992 no es fa la transferència a l’Arxiu Històric Nacional.
