Es presenta la restauració final dels metalls de la Roureda de la Margineda

SFG

El Departament de Patrimoni Cultural i Molines Patrimonis han presentat avui els treballs finals de la restauració d’un conjunt rellevant d’objectes en metall de la Roureda de la Margineda.

La restauració ha permès mantenir les peces en un bon estat de conservació, i tenir més coneixement de la zona arqueològica de la Roureda de la Margineda. Es tracta de 79 peces metàl·liques (67 peces de ferro, 11 peces de bronze i una moneda de coure), testimoni de les diverses facetes de la vida quotidiana d’aquest emplaçament. Hi ha estris relacionats amb les activitats domèstiques (clemàstecs, tisores, claus, ganivets o una olla de bronze,…); altres relacionats amb l’abillament i la higiene personal (navalles d’afaitar, anells, sivelles,…); altres amb activitats artesanals i agroramaderes (podalls, falç, punxons, un martell, ferradures, barrina, esquelles,…); altres amb l’activitat bèl·lica i cinegètica (espases, puntes de sageta, puntes de llança,…) i altres amb el mobiliari i la construcció (nanses, reblons, forrellats,…).

L’any 2010 es va fer una primera campanya de restauració d’un petit grup de 14 elements que va sufragar la propietat, Molines Patrimonis. La gran qualitat i l’interès d’aquest conjunt de metalls així com el seu estat de conservació van motivar que se’n fes una selecció acurada i es portessin a restaurar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. D’aquesta manera, l’any 2016 es va signar un primer conveni amb aquesta institució per a la restauració d’una setantena de peces, i l’any següent es va signar una addenda per a la restauració de l’olla de bronze.

El procés de restauració
Si bé el conjunt de peces ha rebut un tractament genèric en funció del metall que les composa, l’olla de bronze ha estat tractada com una peça particular degut a les seves característiques formals i al seu estat de conservació.

Així, les peces de ferro s’han tractat totes amb la finalitat d’estabilitzar-les de la corrosió, després de treure mecànicament les capes d’alteració pròpies del metall que oxiden la superfície. Acte seguit s’ha procedit a estabilitzar-les mitjançant la seva immersió en una solució bàsica per tal d’eliminar les sals solubles (clorurs) que les debiliten. Aquesta immersió s’ha allargat més de tres mesos per algunes de les peces i és un procés imprescindible per assegurar l’estabilitat dels materials ferrosos. Després s’ha neutralitzat la solució bàsica i s’han assecat els objectes. Posteriorment s’ha procedit a una neteja més aprofundida, a la consolidació i a la reintegració volumètrica de les peces que ho requerien. La darrera etapa ha estat d’aplicar un inhibidor als materials per tal de parar o retardar les reaccions químiques que es puguin produir a les peces, i finalment també s’ha aplicat una lleugera capa de protecció amb la finalitat d’aïllar les peces del medi ambient i atenuar el seu efecte sobre les mateixes.

La restauració de l’olla de bronze mereix ser esmentada a part ja que la seva restauració és absolutament espectacular tenint en compte que el seu estat original a penes si permetia identificar l’objecte. En aquest cas, el principal objectiu de la restauració, a diferència de les altres peces del conjunt, ha estat de recuperar, tant com es pogués, la forma original de l’objecte. Això s’ha pogut aconseguir gràcies a l’escalfor puntual i progressiu de les parts de la peça que es volien deformar i amb l’ajut de pinces i altres estris de suport. Aquest procés ha estat molt llarg i delicat.

Un cop s’ha aconseguit recuperar la forma de l’objecte, se li han aplicat els procediments habituals de restauració (reintegració, neteja, , inhibició i protecció final).

El jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda
El jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda va ser declarat bé d’interès en la classificació de zona arqueològica el 18 de febrer del 2009. De l’any 2007 al 2015 es van dur a terme una sèrie d’excavacions arqueològiques que van permetre conèixer l’evolució de l’ocupació humana de l’indret i assolir un coneixement força precís de l’extensió del jaciment.

De les quatre grans fases d’ocupació (bronze inicial (2.200-1.300 AC), antiguitat tardana (V-VII dC), alta edat mitjana (IX-XI dC) i plena edat mitjana (XII-mitjans XIV dC), s’han exhumat una quantitat important de materials, de gran qualitat que reforcen la importància a Andorra d’aquest jaciment.
Si bé com és habitual, els materials més nombrosos són els ceràmics, cal destacar un conjunt important de metalls de bronze i ferro, d’aproximadament uns 180 elements, que majoritàriament pertanyen a la fase 4 d’ocupació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada