Pots planejar, pots preparar, pots somiar, però el destí a vegades no està a favor teu. Per més que t’hagis preparat, per més que hagis treballat el destí és capritxós i t’allunya de tot el que volies. Vol dir això que no val la pena? Res més lluny de la realitat. No perdem la capacitat de lluitar pel que volem, de treballar pel que ens preparem i sobretot no perdem la il·lusió de somiar.

Si el destí ens allunya d’allò que volíem l’única cosa que ens falta aprendre és a descansar, respirar profund i reprendre energies per a tornar a planejar, a preparar i a somiar altres coses. Allunyades o no de les inicials. A vegades fins i tot oposades. Està en nosaltres triar el camí que volem seguir.

Si fem tot el que es troba a les nostres mans, si fem tot allò que sabem fer i no ho aconseguim, no passa res. Fracassar en un objectiu ens dona experiència. Què és la vida sinó un cúmul d’experiències. Aprenem a caminar caient-nos. Aprenem a llegir equivocant-nos. Tantes coses aprenem a força d’equivocar-nos, que no aconseguir el que vols pots plantejar-t’ho com una part de l’aprenentatge.

L’èxit és una cosa que tu has de determinar i no la societat. «És millor haver estimat i perdut que mai haver estimat». “Lord Alfred Tennyson” trasllada això als teus somnis i reflexiona si és millor intentar caminar i caure’s o quedar-se quiet.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.