La majoria de les races, des dels temps més antics fins al present, han prohibit l’assassinat i l’han castigat amb rigor. De vegades, això s’ha ampliat i s’ha dit: “No mataràs”, però en una traducció posterior es va trobar una que diu: “No assassinaràs”.
“Assassinar” és una cosa totalment diferent. Per definició significa: “Acció de matar il·legalment a un (o més), éssers humans realitzada per un altre, especialment amb malícia i premeditació”. Es pot veure amb facilitat que en aquesta era d’armes violentes, l’assassinat seria massa fàcil. No podríem viure en una societat en la qual nosaltres, la nostra família o els nostres amics, estiguéssim a disposició de qualsevol que es dediqui a privar de la vida amb indiferència.
Hi ha una gran diferència entre aquestes dues paraules “matar” i “assassinar”. Una prohibició de matar en general exclouria la defensa pròpia; tendiria a fer il·legal el fet de matar una serp quan s’està enroscant per mossegar a un nadó; posaria a tota una raça a dieta de vegetals. Estic segur que pots veure molts exemples de les dificultats que sorgeixen de la prohibició de matar.
Es pot matar algú en defensa pròpia o quan ocorre un accident pots arribar a matar accidentalment a una altra persona sense proposar-ho.
També es mata a algú sense voler sense desitjar-li la mort jugant amb alguna arma. Assassinar és una altra cosa molt més greu perquè el que assassina ho fa amb tota la seva intenció, per venjança, per robar-li, per evitar que el reconeguin, per un atac, d’ira, de gelosia, per gust de matar com fan alguns.
Pots matar diferents coses i no necessàriament a propòsit, però assassinar és quan ho fas amb intencions explícites. Conscient del que s’està fent!
Assassinar implica llevar-li la vida a un ésser viu animal (no arriba als vegetals) sense justificació, amb la intenció de fer-li mal o en el transcurs d’un fet delictiu encara que no hagi estat inclòs en els propòsits originals que algú resultés mort (per exemple, en executar un robatori i disparar a una de les víctimes per haver intentat escapar, sense haver-ho planificat d’aquesta forma). En canvi, si com a resultat de la reacció d’alguna de les víctimes, o un tercer que intervé en defensa de les víctimes, un o diversos dels delinqüents resultessin morts, això no seria assassinat, ja que la iniciativa del succés els és aliena, i els qui van arribar amb males intencions van ser els delinqüents; les seves víctimes van actuar en defensa pròpia, van matar, no van assassinar, doncs en accionar una arma o objecte en contra del delinqüent buscaven neutralitzar la seva acció o impedir que portés a terme un delicte, o un crim; segrest, violació o assassinat.
Aquests assassins són els que elaboren plans, oculten pistes, busquen moments propicis per als seus crims, no solen improvisar en la manera de matar les seves víctimes i estan atents a l’entorn social per prevenir qualsevol possible amenaça als seus projectes criminals. En general, en ells són comuns les següents característiques: mai són ximples, tenint així un coeficient intel·lectual de 105 (100 és la mitjana); majoritàriament són socialment ben vistos; solen estar casats o tenir parella; es desplacen per cometre els seus delictes; elaboren plans; segueixen les notícies; tenen una o més armes prèviament designades per als seus assassinats; usualment coneixen o segueixen les seves víctimes; eliminen proves; solen ser fetitxistes (guardant objectes o parts de les seves víctimes, tenint fotos de les mateixes, etc.); habitualment vénen de la classe mitjana o mitjana-alta; en general no tenen problemes per vincular-se al sexe oposat.
L’estúpid, el pervers i el dement busquen resoldre els seus problemes reals o imaginaris amb l’assassinat. I se sap que assassinen sense cap raó.
Dóna suport i impulsa qualsevol programa que hagi demostrat ser eficaç per resoldre aquesta amenaça per a la Humanitat. La teva pròpia supervivència en podria dependre.
El camí a la felicitat no inclou assassinar o que els teus amics, la teva família o tu mateix siguin assassinats.