El Govern, a proposta de la ministra en funcions de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, ha aprovat la convocatòria d’un ajut de recerca per a la continuació del projecte Estudi demogràfic de l’Andorra moderna (XVI-1830). Aquest projecte de recerca estaria dotat amb 20 mil euros distribuïts entre el 2019 i el 2022.
El desembre del 2013, es va adjudicar l’ajut al projecte de recerca a l’historiador Valentí Gual Vilà per dur a terme el projecte Estudi demogràfic de l’Andorra moderna (XVI-1830). El plantejament bàsic d’aquest estudi és tenir el coneixement més ampli possible sobre la població andorrana des del segle XVI fins a principis del segle XIX. L’anàlisi se centra bàsicament en els sacramentaris. Aquesta documentació és obligatòria a tots els territoris catòlics des de la finalització del Concili de Trento (1563).
A partir del recompte numèric de totes les dades es realitza reconstrucció de famílies amb la intenció de portar a terme la genealogia de la majoria de nissagues possibles entre els habitants de les Valls d’Andorra durant els anys d’objecte d’estudi. Per tal de donar continuïtat a la recerca, el mes de maig de 2016 el Ministeri de Cultura, va dotar un ajut per a dos anys amb 10.000 euros i el projecte es va inscriure en el marc del Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental (GEHMO) de la Universitat de Barcelona.
En el projecte de pressupost de l’Arxiu Nacional d’Andorra d’aquest any s’ha previst una partida de 6.000 euros, que correspon al 60 % de l’ajut de any del 2019-2020 (el 40 % restant estarà previst al pressupost 2020) per portar a terme la continuïtat d’aquesta recerca demogràfica.
Actualment estan tancades dos parròquies de les sis que hi havia a les valls d’Andorra durant l’època moderna: Sant Julià de Lòria i Canillo. En termes geogràfics (no en volum de població), s’ha fet el 33% de la tasca de recerca (19.769 registres). Des de principis del 2018 s’està treballant, d’una banda amb la parròquia d’Ordino (mecanitzant matrimonis i baptismes) i de l’altra aprofitant una altra variable, les confirmacions. A dia d’avui hi ha diverses parròquies buidades manualment (Ordino i Massana, els llibres de baptismes i matrimonis).
Així doncs, s’han tancat més de 1.265 fitxes familiars. Tot i la complexitat del projecte, els trets geogràfics i històrics de les valls d’Andorra permetran que sigui l’únic estat d’Europa que tingui un estudi demogràfic d’aquestes característiques (tant des del punt de vista de recompte numèric com des del punt de vista de la reconstrucció de famílies). D’aquesta manera, l’estudi històric es farà posteriorment, amb tota l’anàlisi de les dades que ens proporciona el programa, ens portarà a conèixer de forma molt sòlida aspectes demogràfics, econòmics, culturals, migratoris i socials, entre d’altres, de la població andorrana al llarg de l’època moderna. Si es fa una projecció a partir de les dades que es tenen (a juny del 2018) es pot avançar que tindrem unes 15.000 fitxes de família.
S’ha establert un calendari de treball per al futur que conclou que es necessiten entre 4 i 5 anys per tal de tancar el buidatge de les 4 parròquies que encara queden més una última fase de revisió de les 6 parròquies. Es preveu acabar l’estudi durant l’any 2023.
Les bases reguladores d’aquesta convocatòria es publicaran mitjançant edicte al BOPA. També es poden consultar a les pàgines web: https://www.cultura.ad/arxiunacional-d-andorra o https://www.tramits.ad/plecsdebases.
La data límit de lliurament de les sol·licituds és el dimecres 3 de juliol del 2019, dins de la franja horària d’obertura al públic del Servei de Tràmits.
