El Fons Monetari Internacional ha reconegut que el programa de rescat de Grècia va tenir errors notables i que les mesures que va dissenyar han enfonsat el país. No ha estat un reconeixement oficial sinó un document intern filtrat als mitjans de comunicació i probablement per això és més sincer i devastador. En definitiva afirma el document que si el comportament de l’economia grega va ser molt pitjor que no es preveia va ser degut a unes previsions massa optimistes. Ara afegeixo jo que al 2009 el deute grec que va provocar la intervenció era de 40.000 milions d’euros. Moltes retallades després i una crisi devastadora han donat com a resultat que el deute (després d’una quitança) sigui de 500.000 milions d’euros. I per acabar-ho d’adobar no s’ha millorat la productivitat. El més trist del cas és que havia una solució fàcil dins del sistema actual perquè la crisi no s’hagués sortit de mare. Simplement s’hauria d’haver deixat que el Banc Central deixés els 40.000 milions d’euros a Grècia a un tipus d’interès d’1%. Perquè? Doncs perquè és el mateix tipus d’interès amb el qual presta diners a la banca privada durant aquests darrers anys i aquest el reven a un 4-5%. Negoci rodó per la banca. Quan guanyava molt en les inversions seus eren els beneficis i ara que ha perdut les pèrdues han estat socialitzades.
Grècia ha estat la primera gran prova que l’economia del casino que ha imperat des de fa 3 dècades és un perill per a la raça humana. Creix la desigualtat social, és imprevisible i com s’ha vist molt fràgil i inestable. En realitat el que ha passat no és ni tan sols que el capitalisme ha fallat sinó que ha estat corromput (o s’ha vist la seva veritable natura?) per una aliança contra natura entre banquers, grans empresaris i polítics contra el 99% de la població incloent petits i mitjans empresaris. I evidentment el següent en perill és la democràcia. Tornem a Grècia. Va ser a aquest país on va aparèixer la democràcia. Seria molt trist que fos aquí on desaparegués.