La que podria ser una típica història acumulativa referent a la rutina diària que seguim  abans de sortir de casa, escrita amb més o menys gràcia i genialment il·lustrada per Cristina Losantos, acaba convertint-se en una mica més que això. L’encertat final, que trenca amb la seqüència i el ritme que se seguia fins aleshores, produeix un sincer somriure i una important reflexió als qui llegiran la història. Dic «llegiran» perquè, com en altres títols de la col·lecció, és un llibre pensat per ser llegit en veu alta, a un ritme in crescendo a mesura que passen els minuts, que es van acumulant les coses a fer i que queda tan poc per anar a escola.

Un altre encert és el d’anar acumulant a la pàgina de l’esquerra les il·lustracions de totes les accions que s’han de fer abans de sortir de casa juntament amb el text, deixant la pàgina dreta tota lliure per a la il·lustració.

La història, doncs, hauria de fer reflexionar petits i grans sobre l’estrès que assumim tan bon punt ens llevem. I també hauríem de poder reflexionar sobre si el fet que qui acompanya la filla a l’escola sigui la mare és casual o intencionat.