Queda poc més d’una setmana per visitar les obres d’Andorra Land Art exposades a l’entorn del llac d’Engolasters, una oportunitat per descobrir diàlegs entre l’individualisme i la col·lectivitat, entre l’empresonament de la nova era de les comunicacions i la llibertat que confereix la natura. És el cas de ‘La llibertat d’Ícar‘, de Tony Lara.

Ícar volia fugir del laberint de Creta amb unes ales festes amb plomes i unides amb cera però cau al mar en acostar-se massa al sol. La curiositat d’Ícar per un món ple d’estímuls ja va ser recollida pel desaparegut Pep Aguareles en una sèrie que portava per nom ‘El consumismo de Ícaro‘ i en què un maniquí volia convertir-se en humà per gaudir d’una falsa felicitat produïda pel consumisme d’una societat que dia a dia desfilava davant els seus ulls.

Ara Tony Lara recull aquest testimoni per escriure un nou capítol convertit en homenatge al que considera que va ser un dels seus mestres i ho fa amb una nova oportunitat per al nostre protagonista, donant-li la plena llibertat i el posa en contacte amb la natura. “Aquest maniquí està tancat en un aparador, on veu la vida dels altres passar, amb presses, sense ambicions ni ganes de res. Ell, que està tancat i veu la vida d’aquesta gent passar, decideix sortir. El seu nom és Ícar i el que fa és sortir de nit perquè les ales de cera que té no se li cremin”, explica Lara. Afegeix que “ell necessita aquesta llibertat, que tenim quan sortim cap a fora. Sobretot, recuperant aquest contacte amb la natura que, de vegades, tenim oblidat”.

I és que amb la sèrie ‘La llibertat d’Ícar‘ Tony Lara vol posar de manifest l’individualisme que impera en una societat que viu de portes endins. “Estem molt desconnectats i aïllats del tracte amb la gent. Parlem amb tothom en línia, però després cara a cara, no”, considera el fotògraf. I una anècdota, “tot va venir perquè un dia passejant m’estava comunicant amb algú que feia temps que no veia i mentres xatejàvem resulta que estava passejant pel mateix lloc on jo hi era. Segurament ens vam creuar i no ens vam veure perquè els dos estàvem mirant la pantalla”.

Les obres d’Andorra Land Art es podran veure fins al 14 de setembre junt a altres que inviten a gaudir del ple sentit de ser part d’aquest món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada