Entitats bancàries vs. ‘fintech’: neobancs a l’estil Netflix

banca online
Banca en línia

“Allò que abans estava a un carrer de distància, ara està a un clic de distància”. La covid-19 ha accelerat tendències de les quals en parlàvem sovint, però no acabaven d’implantar-se sobretot en la mentalitat i en la manera de fer de la ciutadania en general. Entre tantes altres coses que han posat la directa en temps de confinament, les fintech han tingut un paper molt rellevant en temps de pandèmia. Així s’ha posat de manifest en un debat sobre el futur de les finances tecnològiques moderat per VIA Empresa i en què han participat ID Finance, HelpMyCash.com i Finteca. Tres startups que tenen la clau del futur més proper i del present que ens ha envaït a la velocitat de la llum.

El global CMO d’ID Finance, Alessandro Ceschel, té clar que la frase que dóna inici al text “ho canvia absolutament tot” i, en aquest punt, “l’experiència i la confiança és fonamental”. Aquest canvi de paradigma, que ningú esperava que arribés aquest 2020, ha provocat que els models de negoci basats en la gestió en línia hagin crescut molt més ràpid en aquests mesos del que estava previst. De fet, segons el Baròmetre d’Innovació Financera, un 42% dels clients bancaris, a dia d’avui, es decantaria per una entitat financera no tradicional si haguessin de triar un nou proveïdor. I el que és més. Un 70% de pimes i autònoms s’ha plantejat en aquest últim any passar-se a un neobanc, tal com apunta un estudi de Qonto.

Aquestes dades donen suport a la tendència viscuda el 2020 sobre el creixement definitiu de les fintech i de la confiança dels usuaris per passar-se a solucions 100% digitals, que ve acompanyada de les últimes tendències en finances tecnològiques com ho serien la cashless society, la consolidació dels préstecs online o la importància de les dades. Els neobancs han hagut de posar-se les piles en aquesta crisi i superar reptes que igual preveien complir d’aquí a uns mesos i fins i tot anys

Ceschel: “El que abans estava a un carrer de distància, ara està a un clic de distància”

I és que, durant tres mesos, amb prou feines es van fer gestions físiques a les entitats bancàries, mentre que les operacions online van créixer notablement durant els mesos de confinament. Les vendes en línia registrades, per exemple, pel Banc Santander van suposar en aquest temps més del 50% del total.

 

L’empenta de la covid
Ceschel assegura que la primera onada de coronavirus ha comportat que “s’hagi obert un mercat enorme”, però, sobretot, que s’hagi produït l”empenta” cap al món digital de tots els serveis financers. “Això ha vingut per quedar-se”, afirma el global CMO d’ID Finance, al mateix temps que destaca que, en aquest sentit, “quan la gent ho prova, veu que és tan fàcil que es queden”.

El sector fintech no ha parat ni un segon en aquests mesos, sinó al contrari. “L’interessant és que tota aquesta experiència de banc al mòbil estava reservada a aquests nous bancs, però els bancs tradicionals aquest any han millorat també molt la seva oferta i la manera d’operar online“. Això és el que posa damunt la taula la cofundadora d’Helpmycash.com, Olivia Feldman, qui també recorda que “com que comprem més online, s’ha millorat molt el finançament en el punt de venda en línia”.

“Aquest ha estat l’any de la normalització del sector fintech”. El cofundador i CEO de Finteca, Jordi Domínguez, afegeix un punt més a la qüestió, i sosté que l’usuari ha hagut d’entrar al món online sigui de manera forçada o per voluntat pròpia, cosa que “ha portat al sector fintech a Espanya cinc anys endavant, quan segurament estàvem 2 o 3 anys enrere, i ens estem posant al nivell d’altres països”.

Domínguez: “La covid-19 ha portat al sector ‘fintech’ a Espanya cinc anys endavant, quan segurament estàvem 2 o 3 anys enrere, i ens estem posant al nivell d’altres països”

Però això no vol dir que, després de la pandèmia, la vida es converteixi en una cosa 100% digital. Segons Domínguez, encara que el canvi a digital s’ha produït per a molta gent, “hi haurà una mica de regressió de gent que vol la comoditat, l’oficina a tocar i evolucionarem cap a un model més híbrid”.
Frankesteins de fintechs

I amb això, tornem al principi. Encara que queda camí per fer, i com apunta Ceschel, “el confinament obligava a vèncer la por a l’online i quan la gent ho ha provat veu que no és tan difícil com semblava“, però encara cal “desmuntar el mite que les fintech són per a xavals joves”. Perquè “no hi ha volta enrere”.

Però, cap a on va el món de les fintech i quina relació tindrà amb els bancs tradicionals? Segons el CEO de Finteca “veurem Frankesteins ben fets de fintechs amb diverses branques“, és a dir, que, com les entitats tradicionals, les startups de finances tecnològiques també es fusionaran per poder oferir un producte més complet al consumidor final. Amb aquesta premissa damunt la taula, Domínguez obre la porta al fet que “pot ser que el millor player d’un sector determinat sigui una fintech”.

Feldman: “Les ‘fintech’, després de les fusions, són fonamentals per fer que els serveis bancaris no pugin massa”

De fet, recorda, “una cosa que hem accelerat les fintech és el tancament d’oficines bancàries“. I no només això. Segons la cofundadora d’HelpMyCash.com, ara els bancs “ho tenen molt complicat per pujar comissions perquè existeixen les fintech i el negoci de préstecs està baixant”. D’aquesta manera, fusions com les de Caixabank i Bankia quedaran limitades per aquest sector perquè, insisteix Feldman, “les fintech, després de les fusions, són fonamentals per fer que els serveis bancaris no pugin massa”.

A més, tot això també provocarà -i ja està provocant- un canvi en la mentalitat dels grans bancs. Si fins ara pagàvem comissions bancàries, per què no canviar el model i fer-ho a través de subscripcions? I és que, si com diu Feldman, “estem acostumats a pagar per Netflix o Amazon Prime, segur que anirem cap allà fins i tot a nivell de les fintech”. Però, per a això, afegeix el també fundador de Finteca, “cal demostrar al client final que el valor que aportes és vàlid perquè el client ho pagui a gust”. Perquè una cosa és pagar 9 euros per estar a Netflix, però, si et demanessin 700 euros al mes, també t’hi subscriuries?

Per Marta Escobar Martí

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES